dimarts, 20 d’octubre del 2015

CUBA: DIES 310 a 312 - VIÑALES


Després d'esperar al taxista contractat més d'una hora (ens va donar 3 excuses diferents...) ens traslladàvem a la bonica Vall de Viñales.
 
Res a veure amb l'encant vell i destruït de La Habana, ara tocava endinsar-nos en la tranquil·la zona de l'oest de Cuba, de casetes colorides d'una sola planta, de carruatges de cavall com a mitjà habitual de transport, de plantacions de tabac, de treballadors del camp. És a dir, un contrast bastant espectacular envers el paisatge de La Habana, d'on veníem.
 
A Viñales hi passaríem dos dies complets; un d'ells el dedicaríem a fer una excursió per conèixer la Vall de Viñales i els seus voltants, i l'altre per escapar-nos a Cayo Jutías, preciós.
 
 
L'excursió del primer dia a Viñales, amb una duració d'unes 4hores (6CUC/pax), va consistir en recórrer la verda Vall; la Cueva del Indio (una formació cavernosa que part d'ella es travessa en embarcació); una plantació de tabac (no és època de cultiu però les seves fulles fermentades estaven a l'espera de ser venudes al govern -90% de la producció pel govern /10% restant per consum propi-); una finca agroecològica (res d'especial; era bàsicament un restaurant amb hort); el mural de la prehistòria (pintat sobre una formació rocosa - no cal pagar l'entrada perquè s'aprecia des de l'exterior), un jardí particular i especial, i els miradors dels hotels Jazmines i Ermita.
 
Interior de la cueva del indio

dissabte, 10 d’octubre del 2015

CUBA: DIES 307 a 309 i 322 a 324 - LA HABANA


Cuba viu una doble realitat, un món completament paral·lel on les diferències entre els locals i els turistes són immensament clares. La zona de La Habana Vieja destinada als guiris, i la resta de la ciutat, més despreocupada, amb talls de llum, amb menys netedat, amb carrers sense asfaltar, amb edificis que s'esfondren constantment.
 
A tot això cal sumar-hi que fins hi tot ens diferencien posant en joc una doble moneda: el peso cubano (per ells) i el CUC (per nosaltres)... i això si que ja és un “cacao”! ... i una presa de pèl perquè el que a tu et costa 15€ a ells els surt per 1,5. Però bueno, hem vingut a gaudir d'aquest país i això no ens pot deixar mal sabor de boca, encara que a vegades la sensació d'increment extrem de preus és desesperant (a tots els països passa això però a Cuba el tema se'ls envà de les mans).
 
 
A La Habana, l'urb amb més població i centre econòmic-cultural del país caribeny, hi passaríem un total de tres dies i mig, dividint l'estada a la capital de l'illa en dues visites: a l'inici del viatge (dos dies) i al final (un dia i mig més), tots ells dedicats per complet a visitar aquesta colonial ciutat amb moltes coses que apreciar.
 
És una ciutat ancorada en el passat, amb moltíssimes cases colonials completament derruïdes (o quasi), amb els preciosos cotxes antics rodant per la ciutat, amb música a totes hores. Els edificis es veuen vells, inhabitables, mig atrotinats fins i tot hi ha instants que penses: “en qualsevol moment aquest edifici se'ns cau a sobre!” però és justament aquesta essència antiga, bonica i “deixada” la que fa d'aquesta ciutat una població especial.