Cuba
viu una doble realitat, un món completament paral·lel on les
diferències entre els locals i els turistes són immensament clares.
La zona de La Habana Vieja
destinada als guiris, i la resta de la ciutat, més despreocupada,
amb talls de llum, amb menys netedat, amb carrers sense asfaltar, amb
edificis que s'esfondren constantment.
A
tot això cal sumar-hi que fins hi tot ens diferencien posant en joc
una doble moneda: el peso cubano (per ells) i el CUC (per
nosaltres)... i això si que ja és un “cacao”! ... i una presa
de pèl perquè el que a tu et costa 15€ a ells els surt per 1,5.
Però bueno, hem vingut a gaudir d'aquest país i això no ens pot
deixar mal sabor de boca, encara que a vegades la sensació
d'increment extrem de preus és desesperant (a tots els països passa
això però a Cuba el tema se'ls envà de les mans).
A
La Habana, l'urb amb més població i centre econòmic-cultural del
país caribeny, hi passaríem un total de tres dies i mig, dividint
l'estada a la capital de l'illa en dues visites: a l'inici del viatge
(dos dies) i al final (un dia i mig més), tots ells dedicats per
complet a visitar aquesta colonial ciutat amb moltes coses que
apreciar.
És una ciutat ancorada en el passat, amb moltíssimes cases
colonials completament derruïdes (o quasi), amb els preciosos cotxes
antics rodant per la ciutat, amb música a totes hores. Els edificis
es veuen vells, inhabitables, mig atrotinats fins i tot hi ha
instants que penses: “en qualsevol moment aquest edifici se'ns cau
a sobre!” però és justament aquesta essència antiga, bonica i
“deixada” la que fa d'aquesta ciutat una població especial.
I
és just en aquestes construccions on hi viu gran part dels ciutadans
de La Habana, una població majoritàriament de raça negra i mulata
que és discriminada per règim actual i per l'alta classe social
“blanca” cubana.
El
sou mitjà del cubà “de peu” és de 13$/mes...imagineu-vos
la pobresa que es pot arribar a palpar si camines entre els carrerons
dels barris perifèrics a la turística àrea de La Habana Vieja.
Allà, els talls de llum són continuus, els carrers estan bruts, els
claveguerams no funcionen com haurien de funcionar, etc., i la gent
intenta buscar-se la vida com pot; venen ous, fruita, roba o menjar
casolà pel carrer, se les enginyen per arreglar velles peces de
cotxe o d'electrodomèstics,..el que es pugui per aconseguir
alimentar a la família amb alguna cosa més que els productes de la
“libreta de racionamiento” del govern (val a dir que també hi
ha una part de la població -algo significant- que prefereix
treure la cadira fora el portal de casa i veure passar la vida).
Nosaltres
ens allotjàvem en un d'aquests perifèrics barris propers a La
Habana Vieja; a La Habana Centro, fora de la confortable zona
turística però aprop de “quasi tot” caminant. Vem dormir a una
casa particular habilitada per a allotjar yumas (estrangers);
a casa l'Ismary, una cubana molt simpàtica que ens van tractar de
fàbula (25CUC/nit – Hab. doble).
Moltíssimes cases particulars estan habilitades per allotjar turistes, tenen la seva llicència i ho mostren amb una placa en forma d'àncora blava enganxada al portal de les cases. Val la pena l'experiència de dormir en aquesta tipologia d'allotjament perquè t'aproxima molt més a la vida quotidiana del cubà, el contacte és directe amb el local, afavoreixes la seva fluixa economia i, a alhora, tu en surts també beneficiat perquè aprens més del país i dels seus ciutadans i, a més a més, no gastes tants diners com allotjant-te en un hotel (ronden els 25-35€/nit l'hab. doble). Així que deixeu-vos d'hotels i allotgeu-vos en cases particulars! Us ho recomanem. L'experiència és molt més enriquidora, us ho podem garantir!
 |
| El carrer on dormíem |
Moltíssimes cases particulars estan habilitades per allotjar turistes, tenen la seva llicència i ho mostren amb una placa en forma d'àncora blava enganxada al portal de les cases. Val la pena l'experiència de dormir en aquesta tipologia d'allotjament perquè t'aproxima molt més a la vida quotidiana del cubà, el contacte és directe amb el local, afavoreixes la seva fluixa economia i, a alhora, tu en surts també beneficiat perquè aprens més del país i dels seus ciutadans i, a més a més, no gastes tants diners com allotjant-te en un hotel (ronden els 25-35€/nit l'hab. doble). Així que deixeu-vos d'hotels i allotgeu-vos en cases particulars! Us ho recomanem. L'experiència és molt més enriquidora, us ho podem garantir!
El
primer dia a La Habana vem voler conèixer la famosa Habana Vieja,
caminant pel passeig del Prado, una llarga avinguda entre carrils per
on passejar; el Capitolio, una reproducció a menor escala del de
Washington; i el Malecón, on família i amics es reuneixen per
xerrar i fer un ron junts.
 |
| Pescant al malecón |
 |
| El passeig del Prado |
 |
| el Capitolio en obres |
 |
| Museu de la revolució |
 |
| Taxi-huevo |
També
visitàvem les quatre places
principals: la Plaza Vieja; la Plaza de San Francisco; la Plaza de la
Catedral i la Plaza de Armas, totes elles envoltades
d'esglésies i monuments, i situades dins d'un antic però restaurat
casc històric i colonial, Patrimoni de la Humanitat des de 1.982.
 |
| La plaça e la catedral |
 |
| Mercat de llibres a la plaça d'armes |
 |
| El Templete, a la plaça d'armes |
 |
| Plaça San Francisco |
 |
| La vieja |
El
segon dia visitàvem el barri xinès; la Plaça de la Revolució,
esplanada on el Fidel realitza els seus llarguíssims i pesats
discursos (un d'ells va arribar a aplegar a més d'un milió de
cubans); l'estàtua homenatge a José Martí, lluitador per
l'independència del país i els ministeris de comunicació i de
Menín, que mostren a les seves façanes imatges i frases celebres
del Fidel i del Che.
 |
| La plaça de la revolució amb l'estàtua de José Martí |
 |
| "hasta la victoria siempre" |
 |
| Imatges de la revolució molt presents a tot Cuba |
 |
| Un moment de la cerimònia |
 |
| Vistes a la badia des del castell |
L'endemà
marxàvem en taxi privat (consensuat pel propietari de la casa on ens
allotjàvem) cap a Viñales, una petita i “cuca” població situada
a l'extrem oest cubà.
L'últim
dia i mig abans de volar cap a Madrid també el varem passar a la
capital, tornant a visitar el seu casc antic (una de les zones més
antigues i millor conservades d'Amèrica), realitzant alguna compreta
d'última hora i deixant la meitat de les nostres pertinences a
terres cubanes perquè ells les necessitaven més que nosaltres
encara que, durant aquest fantàstic any, aquests béns materials
havien sigut importantíssims per nosaltres dos.
*INFO:
El transport a Cuba és realment car, més del que ens esperàvem. No
és un país on moure's en bus surti a compte ja que un trajecte
d'unes 4h de duració (La Habana-Viñales) et pot sortir per uns
16€/pax però a partir d'aquí, els desplaçaments són una mica
més llargs i els preus ascendeixen a uns 40€ per persona.
La
diferència monetària entre viatjar en taxi (compartit) o amb
l'autobús era de 4€/pax en el cost del bitllet i d'unes 2horetes
en el temps de trajecte. Així que, en aquesta ocasió, vem decidir
que utilitzar el taxi per aquell desplaçament a Viñales era una
bona opció.
Per
això, considerem que una opció a valorar en un viatge per Cuba són
aquests desplaçaments en taxi compartit (amb altres 2persones
-habitualment turistes-). Serà segurament una bona alternativa de
transport si el que busqueu és “guanyar temps” i no us importa
pagar uns 4€/pax de més. La qüestió és preguntar preus, buscar
alternatives de transport (gens fàcil a Cuba!) i possibles companys
per compartir el trajecte i d'aquí valorar què us surt més a
compte i què preferiu en cada trajecte, si guanyar unes horetes o
estalviar-te diners.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada