PERÚ: DIES 250 a 252 - MACHUPICCHU

 

Visitem el Machupicchuuuuu!! Quines ganes!! Quina emoció!! Quina il·lusió!!

 

 

Hi ha bàsicament dues formes d'arribar-hi: en tren des de Cusco, Ollantaytambo o Urabamba o en furgoneta fins a Hidroelèctrica (punt de connexió sense res més que “quatre paradetes de menjar” - 7hores de trajecte) i d'allà o camines unes 3horetes més fins a Aguascalientes (o Machupicchu poble) o agafes el tren (30-40min.: uns 30$/pax).

 

Com ja us imaginareu, nosaltres vem triar el tren...noooo, és broma!! L'opció escollida va ser furgo+cames, és a dir, el camí més llarg però alhora el més gratificant pel contacte que et permet amb la zona i la naturalesa que l'envolta.

PERÚ: DIA 254 - La VALL SAGRADA dels INQUES

Com ja hem avançat en l'anterior post, des de Cusco es poden realitzar multitud de tours perquè no només la ciutat en sí disposa de forces atractius sinó que també els seus voltants són dignes de visitar. Per falta de temps (i de diners) nosaltres no vem poder visitar tots els indrets que ens hagués agradat veure però, al nostre parer, el tour imprescindible a fer des de la ciutat de Cusco és l'anomenat Tour del Valle Sagrado, d'un dia complet de duració, amb un cost de 40S/pax amb dinar inclòs. Dels altres, com la sortida a Maras i a les terrasses de Moray, tot i la bona pinta que tenien, no en podem opinar perquè desgraciadament no disposavem de més temps a la històrica ciutat.

 

El tour del Valle Sagrado de los Incas l'iniciàvem a les 9:00h del matí i el finalitzàvem prop de les 8:00h del vespre. Molt complert i recomanable, va consistir en visitar les ruïnes de Pisaq; les ruïnes d'Ollantaytambo (ruïnes i poble amb molt d'encant!); el poblet de Chinchero on ens van fer una demostració de com tenyeixen les teles de manera natural; les espectaculars vistes des de dalt la Vall Sagrada; una parada tècnica a Urubamba per dinar i finalment "parada comercial" a una fàbrica de plata per explicar-nos com donen forma al mineral.

PERÚ: DIES 248 a 254 - CUSCO o CUZCO

El Cusco (o Cuzco) és, sens dubte, una de les més boniques ciutats d'Amèrica Llatina (o la que més!). El seu casc antic, de carrerons estrets i empinats, i de blanques façanes, no deixa indiferent a ningú. I és que la ciutat de Cusco és preciosa!

 

Situada a 3.400msnm, l'antiga capital del país és un indret perfecte per establir-se i explorar les múltiples riqueses que abasta tant la ciutat com els seus voltants. A més, també és lloc ideal per descansar abans i després de visitar el Machupicchu.

 

Creiem que només a la city se li han de dedicar un parell o tres de dies per passejar tranquil·lament, per observar edificis, per callejear, per entrar a tendetes, per gaudir-la.

 

Cusco compta amb nombrosos temples i palaus, alguns d'emperadors inques. Les cases, de màxim dues plantes, estan construïdes amb un pati central comú al mig anomenat cancha, que podria arribar a recordar-nos l'eixample barcelonés.

 

PERÚ: DIES 245 a 247 - PUNO i LES ILLES DEL LLAC TITICACA

PUNO

La ciutat de Puno ha esdevingut un centre turístic major de l'esperat gràcies a la seva ubicació en el mapa ja que “funciona” com a port d'embarcament per a visitar les cèlebres illes peruanes del Llac Titicaca.

BOLÍVIA: DIA 244 - LLAC TITICACA: ILLA DEL SOL

A unes hores al nord de la ciutat de La Paz hi trobem el Llac Titicaca, el més alt navegable del món i on, actualment, sembla que el transcurs de la vida no ha canviat massa al llarg dels temps.

 

També és el llac més sagrat de tota la Serralada Andina, on s'hi celebren rituals i cerimònies des de fa més de 2.000 anys perquè, a més, també és l'únic llac que va crear tot un imperi Inca al seu voltant.

Ruïnes del Temple Sagrat

BOLÍVIA: DIA 243 - COPACABANA

Com ja hem comentat, nosaltres vem fer el desplaçament a l'Illa del Sol des de Copacabana, una petita població, de constants pujades i baixades.

 

Té una blanca catedral ben interessant, amb un ampli pati i amb la beneïda verge morena de la Candelera, esculpida per un inca i ubicada en un camarín a dalt l'altar d'on mai s'ha mogut per superstició del desbordament del Llac Titicaca, si es toca.
 

 

BOLÍVIA: DIA 241 - TIWANAKU o TIAHUANACO

Des de la capital també es poden visitar les ruïnes de Tiahuanaco o Tiwanaku, una gran ciutat pre-Inca, situada a 72Km. de La Paz.

 

Les ruïnes d'aquesta antiga cultura del mateix nom pertanyen a una de les més grans civilitzacions i de més llarga duració dels imperis del món i, pertany alhora, a una de les més importants Eres de la civilització andina i de Sud-Amèrica (i Meso-Amèrica).

 

La principal estructura de Tiwanaku és el Temple Kalasasaya, el qual va ser lloc sagrat i d'enterrament de l'elit governant. L'edificació s'anomena Kalasasaya (“Pedres de peu”) en referència a les estàtues que es van trobar en aquesta zona. Dues d'elles com el monòlit del faire o el ponce han estat re-ergides dins del pati del temple.

 

BOLÍVIA: DIES 239 a 242 - ORURO i LA PAZ

ORURO

Les carreteres a Bolívia estan molt millor del que ens esperàvem però, degut a que el país està format d'altiplans i valls, les carreteres són de corbes i, en alguns trams, algo perilloses. Per aquest motiu vem preferir viatjar de dia i com de Sucre a La Paz hi ha unes 15hores de trajecte vem decidir fer una parada intermitja a Oruro per descansar de carretera i no fer tot el trajecte “del tirón”.

 

Des de Sucre és ruta obligada tornar a Potosí per anar a La Paz. Així que tornàvem a la ciutat minera per fer canvi d'autobús i dirigir-nos a Oruro.

 

Per què Oruro? Doncs per res especial. És senzillament la ciutat ubicada entre Potosí i La Paz, amb bones connexions de transport on descansar una nit per reprendre el viatge l'endemà.

 

Oruro és també una població minera on el turista habitualment no hi fa escala en el seu recorregut pel país degut a que a nivell cultural o històric no té masses coses a destacar a excepció d'acollir a una de les més famoses celebracions del carnaval de tot Sud-Amèrica: La Diablada que, com a Espanya, també té lloc a mitjans de febrer.

 

Així que per Oruro vem donar una volteta pel seu gran mercat, per la catedral i per la plaça d'armes, similar a la de la resta de ciutats colonitzades (escultura central envoltada de jardins) i a descansar!.

 

PD: No tenim fotografies d'aquesta ciutat perquè ens vem oblidar la càmera a l'hotel (:S).


LA PAZ
Explorar la ciutat de La Paz és tota una aventura. És com un gran mercat de carrer on les dones indígenes amb els seus tradicionals barrets “de bombí” i les seves colorides i voluptuoses faldilles vénen des de hamburgueses, patates o verdures a les artesanies tradicionals del país.

 

Quan arribes a La Paz entrant per la zona coneguda com El Alto, la imatge de la ciutat és ben curiosa: milers d'edificacions de totxana construïdes sobre una vessant que s'enfonsa sota els teus peus, donant la sensació d'accedir a un pou ple de construccions.

 

La Paz de nit

El centre de La Paz és fàcil de recórrer-ho a peu: en un parell de dies en tens prou. La zona d'El Prado és l'ànima de la ciutat on s'hi troba el barri de negocis, les oficines del govern, universitats, hotels i restaurants. També el barri del centre és una zona a conèixer: la Plaza del Estudiante, la Plaza Mendoza, la Plaza Murillo o l'espectacular catedral són altres punts neuràlgics que t'ajuden guiar-te i descobrir la ciutat.

Plaça Murillo, plena de gent... i de coloms!

Básilica de San Francisco

 

El mercat, davant del cementiri, a la part alta de la ciutat

 

El bus local

 

Ca N'Evo Morales

 

 

Un dels carrers imprescindibles per passejar és el conegut carrer de la Hechicería (o de les bruixes), on s'hi poden trobar tot tipus d'objectes per a realitzar encanteris de bruixeria. És el curiós carrer Linares, ple també de turistes que busquen, entre llames dissecades, fulles de coca i amulets contra mals d'ulls, algun souvenir que portar a casa.

El carrer de les bruixes

Llametes dissecades

Teixits

 

Tot i que la capital oficial del Bolívia és oficialment Sucre (on hi ha la cort judicial), La Paz compte amb la resta dels òrgans del govern des de la guerra civil de 1899. Poder per això, a vegades es pot confondre la veritable ciutat capital del país.

 

En aquesta ocasió vem estar allotjats en el Residencial Latino, un cuco hotelet proper al centre històric de la ciutat (Hab. doble amb bany compartit i esmorzar: 155pesos/nit).

  

*INFO: Antigament la ciutat es va fundar a 32Km. de La Paz, a una petita localitat anomenada Laja però la falta d'aigua i les dures condicions meteorològiques de l'altiplà (forts vents i fred) van fer que els conquistadors espanyols traslladessin la ciutat a vores de la Vall de Chuquiago, que és on actualment està ubicada la ciutat de Nuestra Señora de La Paz.

 

*CURIOSITAT: Una altra dada que ens va semblar curiosa de la ciutat és que, al trobar-se a tanta alçada, les pluges es converteixen en calamarsa constantment (cada nit ens pedregava!!).

 

BOLÍVIA: DIES 235 a 238 - POTOSÍ i SUCRE

POTOSÍ

Ara sí; marxàvem a Potosí. Ens esperava un trajecte d'unes 3h30min. de constants corbes per arribar a una de les ciutats més tristes i alhora riques del nostre viatge.

 

 

Potosí és, als seus 3.900msnm, la ciutat més alta del món, amb més de 100.000 habitants. Estar a aquesta alçada es nota, i molt; has de caminar a poc a poc perquè com sense voler acceleris el pas notaràs com et comences a ofegar, el pit se't oprimeix i el cor se't accelera. Així que, per evitar altre cop el mal d'alçada, hem de passejar relaxadament, caminant sense presses. Més que mai ens hem d'aplicar la dita de “les presses no són bones”.

 

La ciutat és coneguda mundialment per les seves mines de plata, explotades des de l'època de la colonització espanyola. Actualment hi ha tour turístics que et permeten accedir a dins la mina, conversar amb els miners i veure les seves condicions de treball però la duresa del visita, la tristesa que ens suposaria, l'espai fosc i angoixant que són les mines, i sobretot l'ètica van fer que ens “tiréssim endarrere” i preferíssim no conèixer de primera mà la mina del Cerro Rico de Potosí.

 

BOLÍVIA: DIES 229 a 234 - SALAR D'UYUNI

Ens havien comentat que el pas fronterís entre Argentina i Bolívia era complicat, llarg i, en certa manera, també perillós però per nosaltres creuar va ser fàcil i tranquil.

 

Sortíem d'Humahuaca (Argentina) amb destí La Quiaca (frontera Arg.) a les 10:00h del matí; 2h30min després arribàvem a la frontera amb Bolívia. La gestió dels visats va ser força ràpida al cantó argentí i bastant ràpida al bolivià. Entre el canvi d'hora (Bolívia és una hora menys) i la sorprenent agilitat en les gestions dels visats, ens van sobrar 3hores per fer el canvi de divises, provar el menjar del carrer que tan ens agrada i anar mirant les tendetes de camí a l'estació de trens.

 

També havíem sentit que els autobusos a Bolívia no són tant segurs com en d'altres països d'Amèrica Llatina així que vem preferir començar el primer trajecte en aquest país en tren. Aquests no surten cada dia; només hi ha un sol horari (a les 15:30h) i dues companyies, depenent el dia.

 

Vem viatjar amb Wara Wara, en tarifa executiva: era el primer desplaçament per Bolívia i no ens vem voler arriscar a agafar una tarifa poder un tan incòmoda pels seients. I la veritat és que amb l'executiva vem viatjar força còmodes (els seients eren com els d'un tren vellet estàndard d'allà).