dimarts, 10 de novembre del 2015

CUBA: DIES 317 a 321 - CAYO SANTA MARÍA


Ara sí, el viatge està arribant a la seva fi i abans de tornar a la fantàstica rutina diària hem decidit prendre'ns 4 dies de merescudes “vacances. Quatre dies destinats a no fer completament res, allotjats en un hotel all inclusive (tot inclòs).
 
No és pas el nostre estil de vacances, al contrari, fugim d'aquest tipus de “turisme de polsereta” però ens venia molt de gust passar uns dies als Illots del nord de Cuba i aquí els únics hotels que hi ha són només d'aquesta tipologia.
 



 
Ens vem allotjar a l'Hotel Playa Cayo Santa María i d'ell en vem sortir decepcionats pel servei rebut, per part de més d'un membre del personal. I ja per acabar-ho d'arrodonir, una averia general a l'hotel ens va deixar sense aigua calenta els quatre dies que hi vem estar. D'aquests, nosaltres vem tenir la sort que només un dia i mig ens vem trobar que ni rajava aigua...què implicava això? doncs que vem dutxar-nos, tirar la cadena o rentar-nos les dents amb aigua embotellada. Hi havia altres habitacions que ja portaven una setmana ni mica d'aigua. I per ser un all inclusive, amb el preu que pagues per habitació, ja podrien haver intentat solucionar el tema amb una mica de rapidesa però estàvem a Cuba i el me estan estresaaando és ben verídic. La solució que ens donaven era: es lo que hay, tal qual.
 
 
Però no tot era negatiu, la platja de l'illot era bonica i d'aigües tranquil·les, i la seva llarga extensió ens va permetre trobar el relax solitari que buscàvem.


La platja "de l'hotel"

dijous, 5 de novembre del 2015

CUBA: DIA 316 - SANTA CLARA


Agafàvem un bus (guagua aquí, com els canaris) per desplaçar-nos fins a Santa Clara. El trajecte va ser de gairebé 3hores fent parada a Cienfuegos i a d'altres petites poblacions, de menys rellevància històrica. El bus ens va donar l'oportunitat de tornar a observar la Vall de Cienfuegos, el llegendari indret on hi van succeir diversos enfrontaments durant la revolució cubana.
 
 
A Santa Clara hi passàvem només una nit, suficient per visitar la ciutat i, sobretot, el memorial, l'estàtua i el mausoleu d'Ernesto Che Guevara, on hi està enterrat juntament amb altres companys de combat que van lluitar amb ell a Bolívia i al Congo.
 
El monument-memorial-mausoleu va ser construït l'any 2.000 i des de llavors els germans Castro estan intentant repatriar els cossos dels combatents de la columna del Che perquè descansin junt al comandant Guevara.
 
 
 
 
L'esplanada des de dalt
 
La cripta del Che es troba sota aquesta plaça-homentatge
 
L'esplanada des d'abaix
 
Tombes de combatents
Allà s'hi pot visitar la cripta on està enterrat el Che Guevara i companys. L'espai t'evoca un clar sentiment d'emotivitat i respecte. Dins la cripta, de reduïdes dimensions, hi trobem una pared plena de nínxols amb una làpida central on hi descansa un dels homes més estimats de Cuba. La làpida no destaca especialment entre la resta i està decorada meticulosament amb una flor, com la tenen també els altres companys.

Al costat, hi trobem un museu dedicat especialment a ell i al Fidel, amb material que van utilitzar i amb fotografíes d'ells dos durant la revolució.

Tot el recinte és d'accés gratuït.

És també en aquest cuidat monument homenatge on Fidel Castro realitza en dies senyalats com l'1 de maig, alguns dels seus “curts” discursos. I és també en aquest mateix escenari on, fa uns anys, el Fidel entropessà i va caure escales avall.

 
Imatges de Santa Clara: 

El restaurant take away on vem dinar

El transport més habitual
L'estelada, en un cèntric bar


El camió s'empra d'autobús local

La plaça principal


El preciós gos de la casa on vem dormir
Expressió al carrer


 

dilluns, 2 de novembre del 2015

CUBA: DIES 313 a 315 - TRINIDAD

 
Fins a Trinidad vem tornar a preferir arribar-hi en taxi compartit (amb uns francesos), per 40CUC/persona. La diferència era de 6€ entre els 2 i t'evitaves un parell d'horetes de bus, com a mínim (si aquest no s'endarreria, que es veu que és molt habitual). Malgrat que el cotxe amb el que ens vem desplaçar se'ns va espatllar dos cops en el camí (és normal són vellíssims!) vem arribar només mitja horeta més tard del previst.
 
La Mary, la senyora de la casa on havíem reservat allotjament, molt amable ella, ja ens esperava amb un somriure i un plat de croquetes recent tretes del foc (estaven boníssimes!!).
 
La tarda seria per descansar i posar-nos al dia d'alguna que altra sèrie de televisió; l'endemà ja el destinaríem a conèixer la ciutat.
 
 
Es diu que Trinidad és la ciutat més bonica de Cuba, i tenen raó. De casetes d'una o dues plantes, pintades de colors vius i/o pastels i amb tots els carrers de la ciutat empedrats, aquesta colonial ciutat és, sens dubte, una localitat ben acollidora. A més, com a dada curiosa podem dir que aquest any (2.015) celebra els 500anys de la seva fundació.
 
el carrer on ens allotjàvem

dimarts, 20 d’octubre del 2015

CUBA: DIES 310 a 312 - VIÑALES


Després d'esperar al taxista contractat més d'una hora (ens va donar 3 excuses diferents...) ens traslladàvem a la bonica Vall de Viñales.
 
Res a veure amb l'encant vell i destruït de La Habana, ara tocava endinsar-nos en la tranquil·la zona de l'oest de Cuba, de casetes colorides d'una sola planta, de carruatges de cavall com a mitjà habitual de transport, de plantacions de tabac, de treballadors del camp. És a dir, un contrast bastant espectacular envers el paisatge de La Habana, d'on veníem.
 
A Viñales hi passaríem dos dies complets; un d'ells el dedicaríem a fer una excursió per conèixer la Vall de Viñales i els seus voltants, i l'altre per escapar-nos a Cayo Jutías, preciós.
 
 
L'excursió del primer dia a Viñales, amb una duració d'unes 4hores (6CUC/pax), va consistir en recórrer la verda Vall; la Cueva del Indio (una formació cavernosa que part d'ella es travessa en embarcació); una plantació de tabac (no és època de cultiu però les seves fulles fermentades estaven a l'espera de ser venudes al govern -90% de la producció pel govern /10% restant per consum propi-); una finca agroecològica (res d'especial; era bàsicament un restaurant amb hort); el mural de la prehistòria (pintat sobre una formació rocosa - no cal pagar l'entrada perquè s'aprecia des de l'exterior), un jardí particular i especial, i els miradors dels hotels Jazmines i Ermita.
 
Interior de la cueva del indio

dissabte, 10 d’octubre del 2015

CUBA: DIES 307 a 309 i 322 a 324 - LA HABANA


Cuba viu una doble realitat, un món completament paral·lel on les diferències entre els locals i els turistes són immensament clares. La zona de La Habana Vieja destinada als guiris, i la resta de la ciutat, més despreocupada, amb talls de llum, amb menys netedat, amb carrers sense asfaltar, amb edificis que s'esfondren constantment.
 
A tot això cal sumar-hi que fins hi tot ens diferencien posant en joc una doble moneda: el peso cubano (per ells) i el CUC (per nosaltres)... i això si que ja és un “cacao”! ... i una presa de pèl perquè el que a tu et costa 15€ a ells els surt per 1,5. Però bueno, hem vingut a gaudir d'aquest país i això no ens pot deixar mal sabor de boca, encara que a vegades la sensació d'increment extrem de preus és desesperant (a tots els països passa això però a Cuba el tema se'ls envà de les mans).
 
 
A La Habana, l'urb amb més població i centre econòmic-cultural del país caribeny, hi passaríem un total de tres dies i mig, dividint l'estada a la capital de l'illa en dues visites: a l'inici del viatge (dos dies) i al final (un dia i mig més), tots ells dedicats per complet a visitar aquesta colonial ciutat amb moltes coses que apreciar.
 
És una ciutat ancorada en el passat, amb moltíssimes cases colonials completament derruïdes (o quasi), amb els preciosos cotxes antics rodant per la ciutat, amb música a totes hores. Els edificis es veuen vells, inhabitables, mig atrotinats fins i tot hi ha instants que penses: “en qualsevol moment aquest edifici se'ns cau a sobre!” però és justament aquesta essència antiga, bonica i “deixada” la que fa d'aquesta ciutat una població especial.
 

dilluns, 31 d’agost del 2015

MÈXIC: DIA 301 - ILLA de COZUMEL


Semblava que el temps ens donava una treva així que vem decidir anar a passar el dia a l'Illa de Cozumel, antic refugi de pirates, situada a tan sols 35min. en ferry de Playa del Carmen (a 17,5Km).
 
A mig matí arribàvem a San Miguel de Cozumel amb la ferma intenció de llogar una moto i recórrer l'illa. Havíem llegit que era millor (pel preu) rentar el vehicle en les tendes de lloguer situades en el poble que en els venedors que només baixar del vaixell “se't tiren a sobre” a oferir-te tot tipus de serveis (lloguers de vehicles, restaurants, souvenirs o tours). Llogàvem la moto per 250mxn, un kit d'esnòrquel (100mxn) i iniciàvem la ruta per conèixer l'illa que tant bones critiques té.

El port de San Miguel de Cozumel

dimecres, 26 d’agost del 2015

MÈXIC: DIES 294 a 306 - La RIVIERA MAYA


Arribàvem per fi a la desitjada Riviera Maya, a les platgetes, al calor, al sol, a fer el llangardaix, a descansar. Però a l'hora de posar els peus en terres del carib mexicà va començar a ploure a bots i a barrals i no va parar fins gairebé una setmana després. El motiu? Dos huracans que havien tocat aigua prop de les costes mexicanes i aquestes eren les conseqüències...vaja!
 
A més, el Xavi i el Marco arribaven aquell dia també per passar una setmaneta plegats. Havíem llogat un cotxe i, tot i la pluja que queia (a vegades exagerada), varem seguir amb el planning previst i vam intentar visitar tot el que vem poder o la pluja ens va permetre.
 
 
Començàvem per la zona més al sud de la Riviera Maya, gairebé tocant Belice, a unes 6-7h en cotxe de Cancún. Parlem de Mahahual, un petit poblet costaner amb un passeig marítim refet de nou a causa d'un altre huracà que va tocar terra en aquesta petita població (l'any 2.007) i que va provocar la destrucció del 80% dels seus edificis. A Mahahual vem fer dia de platja (sense sol...) i visita a la Laguna de los 7 colores de Bacalar, una llacuna que com el seu propi nom indica, la seva aigua obté fins a set tonalitats de blaus, encara que no els vem poder veure tots. 

dissabte, 15 d’agost del 2015

MÈXIC: DIES 291 a 293 - VALLADOLID i CHICHEN ITZÁ


L'entrada anterior Mérida i ara Valladolid? Ja son a Espanya aquest parell? Noooo!! Encara ens queda més d'un més per tornar a casa però com ja hem (també heu) pogut apreciar en més d'una ocasió, la colonització espanyola va deixar forces petjades a terres americanes i una d'elles va ser posar el nom de ciutats espanyoles a les ciutats de nova creació a l'altre cantó de l'Atlàntic. D'aquí que fa dos dies estiguéssim a Mérida i ara ens dirigim a Valladolid.
 
 
VALLADOLID
La ciutat de Valladolid no és massa turística, no per la seva ubicació sinó per els pocs atractius turístics que té la city.
 
Fundada també per Francisco de Montejo, Valladolid té la mateixa estructura urbanística que la resta de ciutats creades durant la conquesta espanyola; la distribució amb amples carrers i la seva plaça d'armes. Cases d'una sola planta, d'estil colonial i pintades en color pastel, divideixen Valladolid en diversos barris (7) cadascun d'ells amb una església.
 



dimarts, 4 d’agost del 2015

MÈXIC: DIES 288 a 290 - MÉRIDA i UXMAL


MÉRIDA
Ens endinsem a la regió de Yucatán, a tocar amb el Carib mexicà. Mérida és la capital cultural de la península però d'ella en destaquem la tranquil·la dels seus carrers (diuen que és la ciutat més segura de tot Mèxic!) amb un casc antic més aviat petit, les vivendes colonial algunes bellament restaurades d'altres en ruïnes, la multitud de bancs que hi ha repartits per les voreres i parcs, la quantitat de tendes d'hamaques i guayaberas (bruses típiques) que hi ha o els carruatges de cavalls a mode de taxis (calàndria) que recorren la ciutat.
 
El Paseo de Montejo és una avinguda més llarga i gran del Yucatán (5Km.) on s'hi poden trobar hotels, restaurants de tot tipus, cases centenàries abandonades o tendes de souvenirs diversos. Fou construïda per commemorar la fundació de la ciutat per l'espanyol Francisco de Montejo.
 

dilluns, 27 de juliol del 2015

MÈXIC: DIES 285 a 287 - OCOSINGO (TONINÁ) i PALENQUE


OCOSINGO
De San Cristóbal la nostra intenció era anar directes a Palenque però vem descobrir (a última hora) informació sobre unes ruïnes mayes que es troben entre San Cristóbal i Palenque i vem decidir fer una parada en el camí per visitar-les. Es tractava de la zona arqueològica de Toniná, encara en procés d'exploració, a l'espera de rebre les esperades subvencions del govern.
 
L'intenció era viatjar en autobús (directe) de San Cristóbal a Ocosingo però a mig camí, a falta d'una mica més d'una hora d'arribar a destí, ens vem topar amb un bloqueig a la carretera. I què és això us preguntareu? Doncs ben senzill, una manifestació dels habitants de la zona que per pressionar de forma més contundent al govern, tallen la carretera amb pancartes, pedres i punxes!! Creuar-hi amb transport públic o privat és gairebé impossible, només és viable si abones una important quantitat de diners als manifestants (que van a benefici propi). El conductor del autobús ens va informar que la previsió era que obrissin pas en les properes 6-7hores i que, per aquest motiu, ell se'n tornava a San Cristóbal i nosaltres decidíem creuar a peu el tram i agafar un camión, que consisteix en una pick-up amb lona darrera a mode de sostre.
 
El camión ens deixava al poble d'Ocosingo i d'allà preníem un taxi fins les ruïnes de Toniná, a pocs Km. del poble (100pesos el trajecte).
 
 
Toniná, o la ciutat de Poo, és una gran civilització datada del 600-800 dC on es calcula que hi habitaven uns 30-35.000 ciutadans. El seu nom significa Casa de Pedra o lloc on s'aixequen escultures en pedra. En honor al Déu del temps, aquesta àrea estava constituïda per una muntanya piramidal de 7 plataformes que dominen (dominaven) una extensa i allargada vall.

 
La seva piràmide principal medeix 75m. d'alçada i 300mts. d'amplària, i la formen (com ja hem avançat) 7 plataformes, és a dir, fou llar de 7 regnats ja que cada governant recobreix l'anterior construcció i hi construint a sobre. El governador d'aquests habitants tenia la particularitat de ser també chamán.
 
L'estructura piramidal
Espai pel Joc de pilota

Des del cim de la piràmide

Bany
 



Arbre amb branques peculiars
Un total de quatre palaus i deu temples formen Toniná, amb vistes formidables de la vall i la ciutat des de la seva piràmide escalonada.
 
La Vall
Veieu al Jordi??




Baixant amb el guia


















Aquest centre va tenir el major auge quan el de Palenque fou abandonat.
 
INFO: Actualment només s'han explorat un 35% de les ruïnes de Toniná, per tant, la gran major part encara es troba en el seu estat natural, destruït, menjat per la vegetació.

 
PALENQUE
El mateix dia arribàvem a Palenque, poble amb frondosa zona selvàtica i propietat d'una de les zones arqueològiques més grans i impactants de la civilització maya.
 
La zona arqueològica de Palenque és un immens jaciment de la cultura maya construït sobre una terrassa natural a la falda del riu Usumacinta. La ciutat arqueològica fou un importantíssim centre comercial en la seva època, on utilitzaven el caudal del riu per fer circular les mercaderies i alhora també els servia per abastir la ciutat d'aigua a través de la construcció de canals.
 
Fou governada per Pakal El Grande i el seu fill (i successor) allà l'any 600-900, que convertiren la ciutat en un dels regnats mayes més influents de la zona.
 
Entre les seves edificacions hi destaca el Templo de las Inscripciones, que conté uns 620 glifos i és el monument funerari del Pakal; la tomba de la Reina vermella, el Palau o el Templo de la Cruz Foliada.
 

Tomba de la Reina Vermella
El Palau


Temple de les Inscripcions
 



Temple de les Inscripcions i Monument funerari del Pakal
 


Us presentem al Sr. Pakal El Grande



Vista des d'una de les edificacions
La zona arqueològica de Palenque val molt la pena, llàstima dels venedors i guies del recinte que se't “tiren a sobre” exageradament quan encara ni has baixat de la furgoneta que et porta.
 
 
Ens allotjàvem en un hotel just al costat del control d'accés d'entrada al Parc Nacional de Palenque on es troba la zona de ruïnes, per tant, estàvem envoltats de selva per tots costats (Hotel Kin Balam: hab. doble amb bany privat - 290pesos/nit), amb òbviament moooolts insectes (vem topar amb una plaga de formigues de les que piquen a l'habitació!! -sol·licitant el canvi de cabanya-) i amb algun que altre mono aullador... mare meva quin escàndol que fan!!: