NOVA ZELANDA: DIES 167 a 206 - ILLA SUD Part IV

 

DIA 10: Mount Cook (Aoraki)
 

El Parc Nacional Aoraki o Mt. Cook és la llar de glaciars (el 40% del parc), llacs, rius, flora i fauna única. Forma part de la serralada de Te Wähipounamu, Patrimoni de la UNESCO, amb més de 140 piques per sobre dels 2.000m. i 27, amb més de 3.000m.

Paisatges de camí al Cook

 
 

 

Nosaltres no vem escalar el Cook, de 3.724m., sinó que vem fer varies travessies per la seva falda. La primera va ser l'anomenada Hooker Valley, amb un trajecte de 4hores de fantàstics paisatges, d'aigües congelades i curioses formes de gel.

NOVA ZELANDA: DIES 167 a 206 - ILLA SUD Part III

 

DIA 7: Te Anau – Fiordland National Park

Per arribar a l'entrada d'accès als fiords de Milford Sounds s'ha de seguir la carretera de Milford que, amb més de 120Km., travessa el Parc Nacional de Fiordland i l'àrea protegida de Te Wähipounamu.

La zona de Te Wähipounamu, amb una extensió de 1,25 milions d'hectàrees, té multitud de tracks per fer i diverses àrea habilitades pel govern (DOC – uns 6$NZ/pax) on poder acampar o dormir dins el teu vehicle.

Teníem tot el dia per anar pujant aquella carretera així que vem aprofitar per fer algunes de les rutes que ens van cridar l'atenció com el Key Summit o els Mirror lakes, arribant a la zona propera dels Milford Sounds a través del Homer Tunnel.

NOVA ZELANDA: DIES 167 a 206 - ILLA SUD Part II

DIA 4: Dunedin – Catlins

De Dunedin entràvem a la regió de Catlins, la més al sud del país i alhora una de les menys visitades pels turistes degut a la seva ubicació.

No sabíem si la zona ens oferiria masses atractius així que el primer que vem fer a l'arribar a Balclutha, la seva ciutat més gran, va ser anar-nos a informar sobre la regió al punt d'informació turística. I vaja si hi havien coses a visitar, moltes!!

Vem començar pel Nugget Point, el punt més septentrional del país. Després d'un curt recorregut d'uns 45minuts caminant s'arriba a un far que, amb la seva llum, avisa a les embarcacions de la presència de petits illots rocosos, vet aquí el nom de la punta. El far va ser construït entre 1869 i 1870 i actualment encara funciona, però de forma automàtica. A la zona també s'hi poden veure algunes foques.

NOVA ZELANDA: DIES 167 a 206 - ILLA SUD Part I

A Christchurch, la ciutat més gran i habitada de l'illa sud de Nova Zelanda (400.000habitants), hi arribàvem la matinada del 03 de febrer per quedar-nos-hi dues nits però no per visitar-la (tindríem temps més endavant) sinó per superar el jet-lag i els constipats que portàvem a sobre. Tampoc el temps a NZ és dels que t'ajuda a fer net d'un refredat perquè tant et plou, com surt un sol d'escàndol o no t'hi veus per la boira..i tot en un mateix dia. I és que el fet d'estar ubicats tant al sud de l'hemisferi terraqui fa que els canvis de temps siguin constants i totalment oposats.

 

Després de reposar dos dies a Christchurch per aclimatar-nos al nou continent al que hi dedicaríem un mes i mig, va arribar el moment de recollir la super-furgoneta amb la que viatjaríem i “viuríem” durant els següents 21 dies. Una nova etapa, una nova aventura.

AUSTRÀLIA: DIA 166 - SYDNEY

Austràlia era un dels països que estaven a la nostra llista de destins inicial però per falta de pressupost (és molt car) i de temps (creiem que es necessita un mes aprox.), va ser el primer país que vem haver de canviar del llistat de “països a visitar durant el viatge” pel de “països a visitar en un futur”. I és que tot no es pot veure!! Algun país hem de deixar per més endavant, no?

Tot i així, abans d'aterrar a Nova Zelanda tota companyia aèria fa escala a Austràlia. Per tant, vem aprofitar que el nostre vol parava cinc horetes a la ciutat més coneguda de la illa més gran del món per fer-hi una “visita llampec”.

Si pensem en Sydney segur que el que primer ens ve al cap és la seva coneguda òpera, un dels majors símbols del país juntament amb els adorables koales,  així que, ja a la ciutat, no podíem deixar escapar l'oportunitat d'acostar-nos a veure d'aprop aquest gran espectacle arquitectònic.