dimarts, 10 de novembre del 2015

CUBA: DIES 317 a 321 - CAYO SANTA MARÍA


Ara sí, el viatge està arribant a la seva fi i abans de tornar a la fantàstica rutina diària hem decidit prendre'ns 4 dies de merescudes “vacances. Quatre dies destinats a no fer completament res, allotjats en un hotel all inclusive (tot inclòs).
 
No és pas el nostre estil de vacances, al contrari, fugim d'aquest tipus de “turisme de polsereta” però ens venia molt de gust passar uns dies als Illots del nord de Cuba i aquí els únics hotels que hi ha són només d'aquesta tipologia.
 



 
Ens vem allotjar a l'Hotel Playa Cayo Santa María i d'ell en vem sortir decepcionats pel servei rebut, per part de més d'un membre del personal. I ja per acabar-ho d'arrodonir, una averia general a l'hotel ens va deixar sense aigua calenta els quatre dies que hi vem estar. D'aquests, nosaltres vem tenir la sort que només un dia i mig ens vem trobar que ni rajava aigua...què implicava això? doncs que vem dutxar-nos, tirar la cadena o rentar-nos les dents amb aigua embotellada. Hi havia altres habitacions que ja portaven una setmana ni mica d'aigua. I per ser un all inclusive, amb el preu que pagues per habitació, ja podrien haver intentat solucionar el tema amb una mica de rapidesa però estàvem a Cuba i el me estan estresaaando és ben verídic. La solució que ens donaven era: es lo que hay, tal qual.
 
 
Però no tot era negatiu, la platja de l'illot era bonica i d'aigües tranquil·les, i la seva llarga extensió ens va permetre trobar el relax solitari que buscàvem.


La platja "de l'hotel"

dijous, 5 de novembre del 2015

CUBA: DIA 316 - SANTA CLARA


Agafàvem un bus (guagua aquí, com els canaris) per desplaçar-nos fins a Santa Clara. El trajecte va ser de gairebé 3hores fent parada a Cienfuegos i a d'altres petites poblacions, de menys rellevància històrica. El bus ens va donar l'oportunitat de tornar a observar la Vall de Cienfuegos, el llegendari indret on hi van succeir diversos enfrontaments durant la revolució cubana.
 
 
A Santa Clara hi passàvem només una nit, suficient per visitar la ciutat i, sobretot, el memorial, l'estàtua i el mausoleu d'Ernesto Che Guevara, on hi està enterrat juntament amb altres companys de combat que van lluitar amb ell a Bolívia i al Congo.
 
El monument-memorial-mausoleu va ser construït l'any 2.000 i des de llavors els germans Castro estan intentant repatriar els cossos dels combatents de la columna del Che perquè descansin junt al comandant Guevara.
 
 
 
 
L'esplanada des de dalt
 
La cripta del Che es troba sota aquesta plaça-homentatge
 
L'esplanada des d'abaix
 
Tombes de combatents
Allà s'hi pot visitar la cripta on està enterrat el Che Guevara i companys. L'espai t'evoca un clar sentiment d'emotivitat i respecte. Dins la cripta, de reduïdes dimensions, hi trobem una pared plena de nínxols amb una làpida central on hi descansa un dels homes més estimats de Cuba. La làpida no destaca especialment entre la resta i està decorada meticulosament amb una flor, com la tenen també els altres companys.

Al costat, hi trobem un museu dedicat especialment a ell i al Fidel, amb material que van utilitzar i amb fotografíes d'ells dos durant la revolució.

Tot el recinte és d'accés gratuït.

És també en aquest cuidat monument homenatge on Fidel Castro realitza en dies senyalats com l'1 de maig, alguns dels seus “curts” discursos. I és també en aquest mateix escenari on, fa uns anys, el Fidel entropessà i va caure escales avall.

 
Imatges de Santa Clara: 

El restaurant take away on vem dinar

El transport més habitual
L'estelada, en un cèntric bar


El camió s'empra d'autobús local

La plaça principal


El preciós gos de la casa on vem dormir
Expressió al carrer


 

dilluns, 2 de novembre del 2015

CUBA: DIES 313 a 315 - TRINIDAD

 
Fins a Trinidad vem tornar a preferir arribar-hi en taxi compartit (amb uns francesos), per 40CUC/persona. La diferència era de 6€ entre els 2 i t'evitaves un parell d'horetes de bus, com a mínim (si aquest no s'endarreria, que es veu que és molt habitual). Malgrat que el cotxe amb el que ens vem desplaçar se'ns va espatllar dos cops en el camí (és normal són vellíssims!) vem arribar només mitja horeta més tard del previst.
 
La Mary, la senyora de la casa on havíem reservat allotjament, molt amable ella, ja ens esperava amb un somriure i un plat de croquetes recent tretes del foc (estaven boníssimes!!).
 
La tarda seria per descansar i posar-nos al dia d'alguna que altra sèrie de televisió; l'endemà ja el destinaríem a conèixer la ciutat.
 
 
Es diu que Trinidad és la ciutat més bonica de Cuba, i tenen raó. De casetes d'una o dues plantes, pintades de colors vius i/o pastels i amb tots els carrers de la ciutat empedrats, aquesta colonial ciutat és, sens dubte, una localitat ben acollidora. A més, com a dada curiosa podem dir que aquest any (2.015) celebra els 500anys de la seva fundació.
 
el carrer on ens allotjàvem