Entrar a Singapur va ser un shock
psicològic brutal: deixàvem enrrera un dels països més pobres del
sud-est asiàtic per aterrar en un dels més cars del món. I, és
clar, costa d'assimilar. Sembla mentida com canvia tot a només
3h30min de distància: barraques i nens descalços per gratacels i
centres comercials de luxe. Una bogeria, i una tristesa alhora...
Singapur és un país “jove”, de
només 49 anys, que acull a 5,4 milions de persones, de les quals el 76% són d'origen xinès, el 14% malai i el 8% indi i la resta són singaporenses
o d'altres nacionalitats (2%). Una de les coses que més ens ha sorprès
és la quantitat d'europeus que hi resideixen, molts.
Al ser un país modern i d'alt nivell
econòmic, l'apreciació és que tot es veu nou. Junt als gratacels
pots trobar-te edificis colonials que recorden (i molt!) als de
Georgetown (Malàisia) o temples hinduistes propis de la Índia, i és
que Singapur és això, una mescla de cultures on la superficialitat
i el poder econòmic hi tenen molt a dir, i on la sensació que
t'emportes és d'un país on s'hi viu bé.
