El dia es va fer llarg però només pesat a la recta
final, després de portar tantes hores de viatge i haver agafat
furgoneta, bus, rickshaw, taxi i barca en un mateix dia.
A les 08:30 del matí ens passaven a recollir pel
hostel per portar-nos en furgoneta fins a K'am Samnar (últim
poblet de Cambodja) on ens segellarien els passaports de sortida,
pujaríem en una barca, creuaríem el riu Mekong, desembarcaríem
en una oficina flotant per segellar l'entrada a Vietnam i
finalment tornaríem a pujar a l'embarcació perquè ens acostés a
Chau Doc, primer poblet de Vietnam.
 |
| Aquests anaven a tope... |
 |
| ...però nosaltres no anàvem pas sobrats d'espai! |
 |
| La vida al voltant del Riu Mekong |
 |
| Interior del vaixell amb el que creuaríem la frontera |
Un cop a terres vietnamites vem decidir no fer nit a
Chau Doc (eren les 13:15h) i seguir el trajecte fins a Ho Chi Minh, i
això ens va suposar tenir que agafar un parell de transports més;
un rickshaw, que ens va acostar a la parada d'autobusos, i una
furgoneta que, després de 7hores, ens va deixar a Ho Chi Minh.
En resum, vem estar més de 12hores de viatge
(amb tipus de transports) per creuar d'un país a l'altre, no
sense abans conèixer la que seria la primera "personatge"
vietnamita del país; una senyora equipada amb pijama-xandall màniga
llarga (feia una calor terrible!!), mitjons i xancles, gorro i
mascareta que ja ens esperava abans de baixar del rickshaw amb un
"jalou-jalou" acompanyat d'un lleuger moviment de braç i
canell (com si estigués votant una pilota només amb les
mans) per organitzar-nos l'autobús que agafaríem, on
menjaríem, què menjaríem i, per suposat, on dirigir-nos quan
aixequéssim el cul del seient. Tot, una sola persona que no ens va
treure l'ull de sobre cap dècima de segon...i sense parlar ni mica
d'anglès!! ...I és que un gest val més que qualsevol paraula...!!
 |
| La que "maneja el cotarro" |
A l'arribar a Ho Chi Minh, l'estació de busos
estava allunyada del centre així que ens va tocar agafar un taxi
perquè ens apropés al carrer de bars i hotels per
backpackers (el
c/Tran Hung Dao) perquè després de totes les hores de viatge que
portàvem aquell dia a les esquenes encara faltava un últim pas:
buscar allotjament ràpid (per anar a descansar) i decent, dins
del nostre ajustat pressupost (això ja ens va costar més).
Finalment ens vem quedar en un hotel que us
posem el nom més que res perquè no hi aneu: l'hotel Hoang Phi (hab.
doble amb bany: 220.000VND/nit); cèntric però brut i amb
excessives humitats. Massoques de nosaltres ens hi vem quedar les 3
nits que teníem planejades quedar-nos a la ciutat perquè els
altres hotels oferien uns preus bastant més cars i perquè ens feia
mandra moure'ns de nou.
 |
| Humitats |
Pel dia següent vem planejar fer una ruta a peu per conèixer la
ciutat, i va consistir en visitar: el mercat local de Ben Thanh,
l'estàtua de la noia assassinada durant una revolta, els carrers del
centre de la ciutat, l'hotel Majestic, el passeig del riu, l'òpera,
la catedral, la post-office, la plaça de la tortuga, el palau de
l'independència i un parell de centres comercials.
 |
| El mercat... |
 |
| ...i les seves tendetes |
 |
| Mascaretes per a tots els gustos |
 |
| Mentre uns treballen... |
 |
| els altres llegeixen.. |
 |
| descansen.. |
 |
...o dormen
|
 |
| Per on circular depenent del vehicle |
 |
| El riu |
 |
| i la catedral |
Pocs imprescindibles té la ciutat però un d'ells, o millor dit,
l'imprescindible és visitar els túnels de Cu Chi, escenari de la
Guerra de Vietnam. I com estan ubicats a les afores de Ho Chi
Minh (70km. al nord-oest de la ciutat) i disposàvem només d'un
dia més a la city, vem contractar un tour de mig dia per
l'endemà (80.000VND “anar” més 90.000VND de les entrades).
Com a tots (o quasi tots) els tours, abans d'arribar a destí vem
fer la "paradeta tècnica-comercial" a una fàbrica
que realitzen i venen productes (gerros, quadres, caixetes, etc.) amb
dibuixos-imatges fets amb closca d'ou.
 |
| Donant color a la closca |
 |
| Quadres a mig fer |
Els túnels de Cu Chi són una mostra de l'enginy que té l'humà
per sobreviure a una guerra. Són túnels creats/excavats sota terra
per resguardar-se dels adversaris i “fer-hi vida” (hi ha sales de
descans, menjadors, ...). D'altres simplement són trampes, sense
sortida, per atrapar a l'enemic.
 |
| Accés a un dels túnels |
Visitar els túnels és descobrir com
van sobreviure milers de sud-vietnamites durant la Guerra del Vietnam
(entre 1960 i 1975), quines trampes van crear o quins míssils van
utilitzar. És interessant i curiós conèixer-ho de primera mà.
Creiem que si es ve a Ho Chi Minh és poder el més atractiu de tot.
 |
| El Tony, tot un personatge |
Durant un dels “pit-stops” per fer
la típica foto de turista, una de les noies del grup va tenir un
petit incident al sortir de l'entrada del túnel...
 |
| El Jordi en l'accés al túnel (foto típica) |
...però ràpidament el Tony, l'apanyat
guia, es va posar “mans a la obra”...
 |
| Cosint-li el pantaló a la noia |
..i tot solucionat!!
 |
| Així és com va quedar..una obra d'art! |
Per la tarda, després del tour i de la forta pluja que va caure,
vem anar a buscar un parell de cosetes que ens feien
falta/volíem: una jaqueta pel Jordi (super xula i
econòmica) i una càmera aquàtica senzilleta (que ens va ser
misión imposible de trobar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada