Fins a Trinidad vem
tornar a preferir arribar-hi en taxi compartit (amb uns francesos),
per 40CUC/persona. La diferència
era de 6€ entre els 2 i t'evitaves un parell d'horetes de bus, com
a mínim (si aquest no s'endarreria, que es veu que és molt
habitual). Malgrat que el cotxe amb el que ens vem desplaçar se'ns
va espatllar dos cops en el camí (és normal són vellíssims!) vem
arribar només mitja horeta més tard del previst.
La Mary, la senyora de la
casa on havíem reservat allotjament, molt amable ella, ja ens esperava amb un somriure i un plat de croquetes recent tretes del foc
(estaven boníssimes!!).
La tarda seria per
descansar i posar-nos al dia d'alguna que altra sèrie de televisió; l'endemà ja el destinaríem a conèixer la ciutat.
Es diu que Trinidad és
la ciutat més bonica de Cuba, i tenen raó. De casetes d'una o dues
plantes, pintades de colors vius i/o pastels i amb tots els carrers
de la ciutat empedrats, aquesta colonial ciutat és, sens dubte, una
localitat ben acollidora. A més, com a dada curiosa podem dir que
aquest any (2.015) celebra els 500anys de la seva fundació.
el carrer on ens allotjàvem |
fent amics :P |
amb el Sr. Pedrito |
Únic lloc on connectar-se a internet (pagant...) |
Petit jardí al centre de la ciutat |
Cada matí, en alguns
carrerons i places del casc antic, hi ubiquen mercadillos de
souvenirs i productes artesanals. Al vespre, el centre d'atenció de
Trinidad se l'enduu la Casa de la Trova i la Casa de la Música, on a
ritme de son cubano s'hi reuneixen locals i turistes per
ballar o escoltar música mentre degusten un mojito, un cuba
libre, una piña colada o una canchanchara.
de dia, tendetes... |
de nit, musiqueta |
L'endemà ens acostàvem,
en un bus local amb poques opcions horàries, a la platja d'Ancón.
Ens va decepcionar una mica. Veníem més que encantats de Cayo
Jutías i a l'arribar a aquesta platja ens vem topar amb que la
mar estava bruta i el vent bufava ben fort.
Platja d'Ancón |
Al nostre parer, poder un
parell de dies (màxim 3) són suficients per visitar Trinidad, la
seva platja i el Parc Nacional que l'envolta. Més dies serien per
prendre-s'ho amb més calma; com vem fer nosaltres que vem substituir
l'excursió a Tope Collantes (Parc Nacional) per agradables i
llarguíssimes xerrades amb la Mary, l'Urbano i la seva família, que
ens va allotjar a casa seva meravellosament.
A casa d'ells, a l'Hostal
San Judas Tadeo, ens vem sentir com a casa. Són persones generoses i
nobles i ens van acollir amb els braços oberts. Si algun cop viatgeu
a Cuba no dubteu que a Casa de la Mary i l'Urbano us hi sentireu ben
còmodes. També tens l'oportunitat de sopar/dinar amb ells,
conversar tranquil·lament i conèixer més de la cultura cubana.
Sens dubte, un lloc per tornar-hi!
Us deixem les seves dades
per si les necessitéssiu:
Casa Mary y Urbano
o Hostal San Judas Tadeo
C/
Jesús Menéndez (antigua C/ Alameda) 65-A
Telf.
(53)(41)99 62 00
Propera parada: Santa
Clara.
INFO*: És usual que
diverses persones et parin pels carrers de Trinidad (i per d'altres
ciutats també però aquí és encara més pronunciat el cas) per
demanar-te roba o explicar-te la seva situació familiar i demanar-te
diners. Malauradament l'ús que en fan del que tu els ofereixes no és
l'esperat: la roba que els hi regales la vénen a d'altres cubans i
els diners no són per portar-se un tros de pa a la boca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada