INDIA: DIES 1, 2 i 3 - DELHI

JA HA ARRIBAT EL DIA, ÉS 20 D'AGOST DE 2014 I AVUI COMENÇA LA NOSTRA AVENTURA!!!



Hem arribat a Delhi, després de 12hores de vols (Bcn-Istambul-Delhi) que, tot i el cansansi, han anat perfectes.
 

Aterrats a destí hem anat directes a buscar l'Airport express line, un tren similar al metro que per 100INR per cap (1,25€) ens ha dut directes al cor de Delhi on ens hem trobat i topat de ple amb la crua realitat de la city.



La Judith esperant el tren que ens durà al centre de Delhi

Delhi, capital de la Índia, compta amb més de 20 milions d'habitants censats i alguns milions més no registrats. Són majoritàriament hinduistes, tot i que també hi ha forces musulmans. És una ciutat pobra, deixada, bruta, caòtica. On un paper, una ampolla buida, una sabata, una nina no es llença a les escombraries (no n'hi ha) sinó que es llença directament al terra. Ja algú en farà peites muntanyes i quan en tenen una de grossa, la cremen fent petites fogueres.

Aquesta deixadesa (o costum) juntament amb la pols que es genera al passar (la majoria són carrer mig o sense asfaltats) i la gran quantitat de pol·lució i soroll de clàxon de milers de tuk-tuks i motos fa que se'ns treguin les ganes de sortir a visitar-la (o tornar-hi). Sense oblidar-nos de la calor... 

Però bueno, aquí estem i ens hi hem d'adaptar.

Un carrer de Delhi

Després de donar voltes i més voltes cercant l'hotel acompanyats de venedors que et volien endossar el que fos i d'una calor sofocant per fi l'hem trobat, l'hotel Shelton. L'habitació no és una maravella; petita i no gaire pulida però bueno, no pinta malament el lloc.




La Judith planificant el dia a l'habitació del Ritz

piscolabis al roof top

terrasseta de l'hotel

 

Deixem les maletes a l'habitació i anem a donar una volteta per conèixer la ciutat. Agafem un auto-rickshaw, una espècie de tricicle de gas amb graaan mobilitat (fa girs i moviments impossibles!) i visitem el primer monument indi: les tombes d'Humayun; un gran complex d'arquitectura mongol on s'hi troba la tomba de l'emperador Humayun. És bonic i està ben conservat. 

Tomba

Tomba d'Humayun. Patrimoni per la Unesco

Se'ns fa tard, estem cansats i decidim anar a descansar. Però malauradament aquí no acabava el dia. De repent, a quasi les 12 de la nit, l'hotel va decidir que era bona hora per fer obres i enderrocar el mur de la terrassa, just sobre la nostra habitació. Ens vem despertar d'un sobresalt perquè l'habitació tremolava i se sentia caure pedres...a l'habitació! La finestra estava trencada i per allà s'estaven colant pedres!! Vem baixar a la recepció i com posteriorment escoltaríem algun que altre cop van intentar que amb un "no problema madame just 30 minutes more, sorry" se solucionés tot. Però no, no podíem dormir en una habitació on queien pedres dins i on era impossible conciliar el son del rebombori. Van començar a sortir els altres hostes de les habitacions per queixar-se, tots cridant que paressin de fer soroll excepte un que, sense obrir boca, va aparèixer al passadís amb gallumbos i una paperera a la mà a modo tambor tot marcant un estrany ritme per mostrar la seva protesta. Impactant! jajaja Després d'insistir, insistir i més insistir a la una de la matinada ens van oferir una altra habitació i el paio ens deia "bueno, però quan s'acabin les obres entro, us desperto i torneu a la vostra"...ni de broma! 

 

Les obres del pis de dalt

 

L'endemà vem dormir fins tard, per la mala nit passada i perquè l'anterior tampoc havíem pogut descansar massa. Ens llevem, dutxa i cap a dinar a un restaurant (Everest) que ens havien recomanat uns altres viatgers que s'hi menjava bé i l'aigua era filtrada. Doncs si, força bé i no massa car.

 

Amb la panxa plena iniciàvem la caminata entre carrers fins al Red Fort. Un passeig que se'ns va fer llarguíssim pels milers de venedors que vem haver de “treure'ns de sobre”; per les fintes d'esquivar motos i tuk-tuks que no paren de tocar la bocina (no frenen mai; o t'apartes tu o ho tens fotut); perquè quan preguntes sobre alguna adreça et diuen el primer que se'ls passa pel cap (i majoritàriament no et donen la indicació correcta) i per la quantitat de vaques, bous, gossos i animals diversos que vem tenir que driblar.

 

Un cop dins la impressionant Fortalesa, ens convertim en el centre d'atenció de les mirades dels visitants locals... i de les seves càmeres fotogràfiques, no paren de fer-nos i demanar-nos fotos! Sembla ser que avui som els únics “guiris” que estem visitant el Fort i ens expliquen que per ells veure un estranger és motiu de curiositat i d'orgull. Per això els somriures, els xiuxiuejos o les mirades gens dissimulades amb les que ens obsequien al veure'ns.

Red Fort

La primera foto que ens van demanar

Autorickshaw de tornada a l'hotel, a sopar i a descansar, a veure si avui ens deixen!

Ens llevem amb mala sensació. Delhi no ens agradava i decidim avançar els nostres plans per marxar aquella mateixa tarda cap a Jaipur. Així, vem comprar els bitllets de tren i vàrem anar a visitar alguns dels monuments més emblemàtics de la ciutat: el memorial a Gandhi i la India Gate. Al sobrar-nos temps, de tornada a l'hotel vem aprofitar per entrar al Birla Mandir (o Laxmi Narayan Temple), un colorista temple hinduista, fundat per la família Birla l'any 1.939 i dedicat a la dehesa Laxmi però obert a totes les religions.



Birla Mandir des del jardí interior



De tots els monuments i temples que hem pogut visitar a Delhi, el que més ens ha impactat i enamorat ha estat el Memorial a Mahatma Gandhi; un cuidat espai verd enmig de la bulliciosa, contaminada i caòtica ciutat que, sense adonar-te'n et transmetia tranquil·litat, pau i espiritualitat.

 

Vista frontal

Vista posterior

 

A les 17:10h deixem la capital i posem rumb a Jaipur tot esperant que la propera ciutat no sigui com la que deixem enrrera. És el primer tren que agafem i no sabem què ens esperarà. Teníem reservats seients AC Chair Class i vem encertar. Passats dos quarts de deu arribàvem a Jaipur.