L'entrada anterior Mérida i ara Valladolid? Ja son a Espanya aquest parell? Noooo!! Encara ens queda més d'un més per tornar a casa però com ja hem (també heu) pogut apreciar en més d'una ocasió, la colonització espanyola va deixar forces petjades a terres americanes i una d'elles va ser posar el nom de ciutats espanyoles a les ciutats de nova creació a l'altre cantó de l'Atlàntic. D'aquí que fa dos dies estiguéssim a Mérida i ara ens dirigim a Valladolid.
VALLADOLID
La
ciutat de Valladolid no és massa turística, no per la seva ubicació
sinó per els pocs atractius turístics que té la city.
Fundada
també per Francisco de Montejo, Valladolid té la mateixa estructura
urbanística que la resta de ciutats creades durant la conquesta
espanyola; la distribució amb amples carrers i la seva plaça
d'armes. Cases d'una sola planta, d'estil colonial i pintades en
color pastel, divideixen Valladolid en diversos barris (7) cadascun
d'ells amb una església.
La plaça d'armes de Valladolid |
D'aquí cap allà...el nostre dia a dia |
Nosaltres,
sincerament, hi fèiem “parada” perquè està situada a meitat de
camí entre Mérida i Cancún. I ja que hi érem aprofitàvem per
conèixer-la i per visitar l'àrea arqueològica maya més coneguda
arreu del món: Chichén Itzá.
Les
altres dues atraccions de la ciutat són el cenote Zací i
l'Ek Balam (una altra zona arqueològica) però el mal temps (fortes
pluges a causa d'un huracà) no ens va permetre visitar-ho tot.
INFO*: Hi ha dues categories
d'autobusos; els de primera i els de segona classe. La primera
categoria, com ja us imaginareu, és la que utilitzen els turistes (i
alguns locals) perquè els seients són més còmodes i es triga
menys en recórrer la distància (pot variar en hores envers els
busos de 2a classe). Per contra, depenen el destí els preus poden
ser més del doble.
Així que tenint en compte els
preus de cada trajecte, els horaris, la distància a recórrer i la
diferència de preu entre classes, ens decidíem per una o per
l'altra.
CHICHÉN
ITZÁ
A
només 39Km. de Valladolid trobem la gloriosa ciutat de Chichén Itzá
que fou la capital política, econòmica i religiosa del poble maya,
a finals del període clàssic i inicis del post-clàssic.
Chichén Itzá va ser nombrada
una de les 7 Noves Meravelles del Món Modern, l'any 2.007. Des de llavors,
aquestes ruïnes i la regió del Yucatán estan a la fulla de ruta
dels turistes d'arreu.
És
el jaciment maya més majestuós del Yucatán i el més fascinant des
del punt de vista arquitectònic. El composen estructures amb gairebé
1.000 anys de diferència entre elles. Les seves edificacions més
antigues daten del període clàssic (250-900), i tenen trets que
recorden l'estil tolteca de la regió de Puuc (ja detallat en un
anterior post). En canvi, la seva espectacular piràmide fou
construïda a finals del període clàssic i inicis del post-clàssic
(900-1200), el que significa va ser realitzada moooolts anys després.
A
diferència de les ruïnes de Palenque o d'Uxmal, Chichén Itzá
presenta un aspecte quasi militar ja que els seus relleus i murals
representen guerrers, batalles i sacrificis humans, una pràctica
duta a terme pels mayes per acostar a l'”afortunat” al cel o
mostrar el seu poder. Per tant, podem dir que la població maya no
fou, en cap cas, una civilització passiva sinó lluitadora, invasora
i forta.
Relleu de guerrers |
Cranis i serps com a trets característics de la cultura maya |
Els meso-americans exhibien els caps tallats dels seus enemics (Representació en pedra d'aquesta pràctica) |
La
ciutat itzá s'estén al llarg de més de 100Km2, dels quals només
9Km2 poden ser visitats. Aquesta “petita” zona està dividida en
tres àrees: el Grup del Nord (proper a l'estil tolteca), el Grup
Central (del període inicial) i el grup conegut com el Viejo
Chichén.
És
en aquest últim grup on es troba l'estructura arquitectònica més
coneguda i important d'aquest conjunt: la Piràmide de Kukulkán (o
Castillo), imatge internacional de les piràmides (i la
cultura) mayes. Fou construïda sobre un temple anterior, la piràmide
té 4 escales amb un total de 365 esglaons, que corresponen al número
de dies del calendari solar.
La Pirámide de Kukulkán per davant.... |
...i per darrera |
També
en aquest grup hi destaquen el Templo de los Guerreros, el
Juego de Pelota, Las Monjas o El Caracol (o
observatori), entre d'altres construccions.
El gran Juego de Pelota |
Com
a detall podem dir que les edificacions més antigues de Chichén
Itzá són les del Grup Sud (encara no accessibles pel turista), on els
mayes es van establir cap allà l'any 400. Aquest primer assentament
es trobava abandonat en el s.VIII quan els itzaes van arribar i es
posaren a construir aquesta gran ciutat.
Els
edificis que abans es consideraven d'estil tolteca (ara s'ha
demostrat que foren els itzaes qui influïren sobre els tolteques)
predominen en el Grup Nord, on cap allà al s. X s'hi van construir
piràmides i temples sobre estructures ja existents. Més de 35.000
persones van arribar a viure allà durant el s.XI, quan Chichén Itzá
estava en el seu major esplendor. Però cap al 1.250, el jaciment es
va tornar a quedar deshabitat.
Dins
del complex de Chichén Itzá també hi podem localitzar (i visitar)
tres grutes, una d'elles coneguda com el Cenote Sagrado, un
enorme “pou” natural obert entre la terra on hi van trobar
ceràmica, teles, or, pedra de jade i esquelets, que confirmaren que
la civilització maya realitzava sacrificis humans.
El cenote sagrado |
INFO*:
Tot i el més de 30 edificis meticulosament reconstruïts pels
arqueòlegs, encara en queden centenars per descobrir, en ruïnes,
entre els frondosos matolls.
Temple a l'espera de ser reconstruït |
INFO**:
A aquest imprescindible ciutat maya s'hi pot arribar des de Mérida,
des de Valladolid o des de Cancún. Si no voleu anar pel vostre
compte o fer nit en cap d'aquestes ciutats, hi ha excursions diàries
d'anada i tornada des de tota la Riviera Maya.
CURIOSITAT*:
Coneguts com a mayes chontales o putunes, els itzaes
eren un poble de marins procedent de l'actual estat de Tabasco, al
sud-est del país. A aquesta civilització se la considerava
forastera envers la resta de poblacions perquè itzaes vol dir “los
que hablan mal nuestra lengua” en maya.
CURIOSITAT**:
Milers de persones acudeixen a la Piràmide per la celebració dels
equinoccis de primavera (21 març) i de tardor (21 setembre) perquè
durant aquestes dates el sol il·lumina la piràmide de tal manera
que es forma una ombra serpentejant, que baixa per les escales fins a unir-se amb el cap de serp llaurada a la base. Un clar exemple de l'habilitat dels mayes en les matemàtiques i l'astronomia.
Durant
la resta de l'any aquesta edificació també desprèn màgia: si
aplaudeixes a una distància prudencial del que
era el seu accés principal i et col·loques perfectament alineat a
l'entrada, el soroll que tu fas es converteix en cant d'ocells.
Ho heu sentit?
Expliquen
les llegendes ancestrals que les tres cultures més importants de
meso-Amèrica creades abans de la conquesta espanyola formen un
triangle d'energia que es transmet a través de les seves roques o
edificacions. Per sort, nosaltres durant aquest viatge hem pogut
apropar-nos a aquests tres enclavaments per poder agafar energia
espiritual suficient i tornar a casa amb les piles ben carregades.
Per si us interessés, els tres punts són: l'Illa del Sol-cultura
tiawanako (Bolívia), el Machupicchu-cultura inca (Perú) i Chichén
Itzá-cultura maya (Mèxic).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada