FILIPINES: DIES 152 a 155 - ILLA de CEBÚ

Aterràvem a l'Illa de Cebú després d'un vol pacific; patíem pels forts vents provocats pel tifó però finalment vem tenir sort i el vol va ser tranquil. De l'aeroport a Cebú City no hi ha més remei que agafar taxi (220pesos) perquè es disposa de cap altre transport que t'hi acosti. Estrany però és així.

 

Només deixar les maletes a l'hotel (Teo Fel Pensión House – hab. doble amb bany: 675pesos) rebia una de les pitjors noticies que pots rebre estan tant lluny de casa: la mort d'un familiar. Així que aquell dia no vem fer massa més cosa que tenir la ment a Barcelona, a casa.

L'endemà, decaiguda, agafàvem un bus local cap a Oslob (3h40min. - 150pesos/pax) amb l'objectiu marcat de submergir-nos amb i entre taurons-balena, els peixos més grans del món (poden mesurar fins a 18metres!). 

 

La idea ens atreia moltíssim i alhora ens posàvem dels nervis només de pensar que nadaríem entre aquestes grans bestiotes!! Al cap se'ns acumulaven milers de preguntes i dubtes; per l'excitació, per l'incertesa, pels nervis. I és que són enoooormes!!

 

 

Aquesta activitat (1000pesos/pax amb màscara inclosa en el preu) es duu a terme a la platja de Tan-awan, a uns 12km. d'Oslob. Degut a un canvi en els costums alimentaris dels butandings (així és com els anomenen els locals), aquests animalons des de fa uns anys han decidit romandre cada matí, entre les 6h i les 11h,  a la costa filipina perquè els pescadors encarregats els alimentin amb petites gambes i peixos, en lloc de recorre's grans distàncies per aconseguir aliment, com és usual en ells. Diríem que es fan un favor mutu, encara que tots sabem qui acaba guanyant sempre.

És molt curiós veure com aquests 5-6 exemplars de tauró-balena naden pacifica i lentament a escassos metres de la petita platja. Com per més que tinguin a diversos turistes (i locals!) nadant pels seus voltants no s'immuten. El costum suposo. I el ser tant tremendament tranquils tot i la grandesa del seu imponent físic.

Passats els 5 segons de "pànic" inicial podem dir que l'experiència va ser única, formidable i completament recomanable.

En general el turista se sol allotjar a Oslob per ser més gran i tenir una oferta d'allotjament més àmplia però nosaltres vem preferir provar sort i buscar llit a Tan-awan. Volíem fer l'activitat a primera hora del matí i ja se sap: 5 minuts són 5 minuts a aquestes hores, quan encara no ha sortit ni el sol! Per aquest motiu ens vem decantar pel petit poblet de Tan-awan per fer nit.

Com us podeu imaginar és un poble, petit, que “viu” dels taurons-balena perquè gràcies a ells molts dels seus residents tenen treball ja sigui al centre on es realitza l'snorkel amb els taurons-balena (barquers, netejadors del material, docents, administradors,..) o bé a Tra-awan i Oslob, obrint les seves cases per donar llit als turistes o donant-los de menjar en petits “restaurants-barbacoa”.

Els nens resant al pati de l'escola abans d'entrar a classe

 

D'una manera o altra de tenir tot el poble surt beneficiat de tenir aquests grans peixos cada matí a la seva platja, així que només posar un peu a l'asfalt (al baixar del bus) ja tens algun veí que s'ofereix per ajudar-te a buscar allotjament, preguntant a una casa i a una altra, sense demanar-te res a canvi. No és que després s'enduguin una comissió per servei sinó que són persones acollidores.

Al poc d'arribar vem trobar una amable família que ens va allotjar a casa seva (500pesos/nit) així que la tarda la vem aprofitar per apropar-nos fins a Oslob (30pesos bus amb A/A) i visitar l'antiga església i el caserna militar, herència de la colonització espanyola.

 

 

 

La nostra idea era tornar a Cebú City un cop acabéssim l'activitat dels taurons-balena per allà agafar un ferry fins a l'Illa de Bohol però a l'exposar les nostres intencions al fill de la propietària de la casa, aquest ens va recomanar parar a Argao (molt més aprop - 79pesos) i, des d'allà, agafar el ferry a Tagbilaran (Bohol). Una opció que ens va semblar més encertada que la que teníem planejada.

El trajecte en ferry era més llarg (3h30min - 200pesos) però ens evitàvem anar fins la capital, estalviant-nos més de 2hores de carretera. El ferry era un vaixell de càrrega amb una zona (bancs de fusta) habilitada pels turistes i locals viatgers.

Casetes flotants al port d'Argao

La passarel·la per arribar-hi

El restaurant on vem dinar, al port

Els seients del vaixell (hi ha qui feia la siesta hi tot!)

Importants restriccions d'accés

 

A l'Illa de Cebú hi vem tornar un parell de cops més. El primer després de passar per Bohol, i el segon provinents de Malapascua. Cebú és una illa ben connectada amb les illes del seu voltant així que nosaltres la vem "utilitzar" com a punt intermig per apropar-nos a les illes veïnes de Bohol i Malapascua.

També, de retorn de Malapascua vem fer, de nou, nit a Cebú perquè l'endemà matí ens sortia l'avió que ens faria abandonar aquest magnífic país per deixar-nos a “la capital financera” del sud-est asiàtic: Singapur.