Des d'Argao (Illa de Cebú) agafàvem
el ferry a Tagbilaran (Illa de Bohol) a les 12:00*, arribant a destí
a les 15:45hores.
La visita a Bohol seria rápida. Només teníem
un dia sencer per visitar els seus dos principals atractius;
les muntanyes de xocolata i els tàrsiers. Ambdues visites es poden
realizar a través d'un tour però nosaltres vem preferir fer-ho pel
nostre compte, en autobusos i trycicles locals. Teníem tot el dia.
A les 9 del matí sortíem del Niza Travellers Hotel (700pesos - hab. doble amb bany compartit i esmorzar- recomanable) en trycicle fins a l'estació de Jeepneys de
Tagbilaran (30pesos) per agafar un jeepney (tipus de bus local)
direcció Sikatuna. Baixàvem a 4 km de Corella (20pesos – 30min. de
trajecte), on hi ha situat el Santuari dels Tàrsiers, la nostra primera parada.
La visita al Santuari dels Tàrisers
(50pesos) va ser més curta del que ens imaginàvem: entrar,
el guia ens va ensenyar els tres tàrsiers femella que estaven
amagats a les copes dels arbres baixos de la zona de vegetació habilitada per a ells, llegir els quatre panells informatius sobre les característiques
d'aquets petits animalons i sortir. Va ser un obrir i
tancar d'ulls però suficient per veure el graciós i petit tàrsier, que era el que volíem.
El tàrsier és considerat el primat més petit
del món amb només 15 centímetres d'alçada; són més petits que un pam
de la mà! Nocturns, s'alimenten d'insectes i tenen l'habilitat
de poder girar el cap 360º (180º per sentit).
També posseeixen uns ulls immensos pel tamany del seu cos, unes orelles
membranoses perfectament definides i unes mans amb llargs ditets. La cua
és llaaaarga, com el doble que el seu cos, i els serveix per
balancejar-se i trepar pels arbres. Tenen una esperança de vida
d'entre 20-25 anys, són territorials (un mascle per hectàrea) i la
seva principal causa de mort són els gats i la desforestació. Viuen a boscos i selves, a una zona molt delimitada de Filipines.
Al sortir del Santuari, a la carretera principal, vem estar gairebé una hora esperant a que passés un jeepney a Loboc (25pesos – 30min.) i des de Loboc (on vem aprofitar per dinar) un altre jeepney a Carmen (35pesos – 1h).
Les muntanyes de xocolata es poden
visitar des d'un mirador situat a les afores de la ciutat de Carmen
(50pesos/pax) on s'hi pot observar una vista panoràmica d'aquesta
formació geològica única i inusual en el món creada per l'acumulació de restes de coral quan el mar cobria l'illa, i que gràcies
als efectes de l'erosió han agafat aquesta forma tan rodona i inusual (encara que els
filipins expliquen diverses llegendes sobre la
creació d'aquestes arrodonides muntanyetes).
Se'ls hi diu de xocolata perquè durant
l'època seca (de desembre a maig), la baixa vegetació que l'envolta
es torna de color marronós, el que provoca un efecte de “muntanyetes
de xocolata”. El número exacte de turonets no se sap però ronda
els 1.200.
És un paisatge únic, d'una extensió
de 50Km² però tot i la singularitat i l'immensitat de la zona,
nosaltres sincerament n'esperàvem més d'aquest lloc.
De tornada vem agafar un bus local a
Carmen que a les dues hores (55pesos) ens deixava a l'estació de
jeepneys de Tagbilaran, d'on havíem sortit aquell mateix matí.
El dia no el vem passar sols sinó amb
tres argentins que vem conèixer a l'hotel i que també tenien
previst fer la mateixa ruta que nosaltres.
*A data de gener de 2015 sortien dos al
dia, a les 9:00 i a les 12:00, tots els dies de la setmana.
INFO: Els jeepneys no tenen hora
establerta de sortida sinó que inicien la marxa quan el conductor
considera que el té ple o bastant ple. Així que: prepareu-vos per anar
com a sardines!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada