NOVA ZELANDA: DIES 167 a 206 - ILLA SUD Part II

DIA 4: Dunedin – Catlins

De Dunedin entràvem a la regió de Catlins, la més al sud del país i alhora una de les menys visitades pels turistes degut a la seva ubicació.

No sabíem si la zona ens oferiria masses atractius així que el primer que vem fer a l'arribar a Balclutha, la seva ciutat més gran, va ser anar-nos a informar sobre la regió al punt d'informació turística. I vaja si hi havien coses a visitar, moltes!!

Vem començar pel Nugget Point, el punt més septentrional del país. Després d'un curt recorregut d'uns 45minuts caminant s'arriba a un far que, amb la seva llum, avisa a les embarcacions de la presència de petits illots rocosos, vet aquí el nom de la punta. El far va ser construït entre 1869 i 1870 i actualment encara funciona, però de forma automàtica. A la zona també s'hi poden veure algunes foques.

 

 

Del Nugget Point marxàvem a la Badia de Surat, emplaçament tranquil i llar de lleons marins, foques i ocells natius.

 

Al vespre ens vem apropar a la badia de Curio, on havíem llegit que, si teníem sort, podíem veure pingüins d'ulls grocs. I el que vem tenir no va ser sort sinó...moltíssima sort!!

Després d'esperar més de 2h30min, amb pluja i fred, vem poder gaudir d'una de les millors imatges que el món animal ens ha pogut donar en tota la nostra vida: l'arribada d'una parella de pingüins a la costa, com les cries els esperaven impacients, l'emocionant trobada amb tots els membres de la família i la posterior alimentació dels adults als bebès pingüs. Emocionant, molt emocionant!! (En breu penjarem un video...)

 

Una de les cries...

...la mare

...i el pare

El veieu sortint de l'aigua?

 

Marxàvem a dormir (a Waikawa) amb una felicitat extrema al cos després d'haver pogut observar d'aprop no només un pingüí (objectiu marcat des de la nostra arribada) sinó tota la seva família.

DIA 5: Catlins - Invercargill

L'endemà tornàvem a Curio Bay per, amb la marea baixa de mig matí, poder veure bé el bosc d'arbres fossilitzats que dormen sobre la sorra de la platja. Una meravella de la naturalesa.

Arbres fosilitzats

 

D'allà a l'Slope Point, el punt més meridional de l'Illa sud de Nova Zelanda. Per arribar-hi s'ha de caminar una mitja horeta, envoltats de camps dedicats a la ramaderia i lluitant contra el fort vent de la zona.

Cada punt blanc és una ovella!!

Des de la punta es poden observar grans penya-segats erosionats que cauen cap el mar, un petit far que funciona amb energia solar i una senyalització que indica la distància a l'Equador i al Pol Sud.



Semblàvem el "Muñeco Michelín"

 

I finalment, abans d'arribar a Invercargill, vem aturar-nos al Waipapa Point per fer una agradable caminata fins al far, tot apreciant les boniques vistes a les formacions rocoses del camí.

DIA 6: Invercargill – Te Anau

Invercargill és una “gran” ciutat amb forces estudiants d'intercanvi. Sense masses atractius que visitar, vem aprofitar el matí per entrar a una galería d'art i a un centre de tuàtares, uns reptils autòctons (semblants a les iguanes) que poden viure fins a 100 anys, a baixes temperatures. D'allà vem marxar directes a Te Anau.

Te Anau acull a milers de turistes que volen visitar els Milford Sounds, situats a unes 3h per la Milford Road, o per realitzar el Kepler Track.

És un poblet que desprèn encant, és d'aquells indrets que t'hi quedaries a viure. Per la seva tranquil·litat però, sobretot, per la bellesa dels seus paisatges. Deu el seu nom al Llac que es troba ubicat als seus peus, el Te Anau, el més llarg de l'Illa sud amb 64Km. de llargària i 417m. de profunditat.

De camí a Te Anau...