NOVA ZELANDA: DIES 167 a 206 - ILLA SUD Part I

A Christchurch, la ciutat més gran i habitada de l'illa sud de Nova Zelanda (400.000habitants), hi arribàvem la matinada del 03 de febrer per quedar-nos-hi dues nits però no per visitar-la (tindríem temps més endavant) sinó per superar el jet-lag i els constipats que portàvem a sobre. Tampoc el temps a NZ és dels que t'ajuda a fer net d'un refredat perquè tant et plou, com surt un sol d'escàndol o no t'hi veus per la boira..i tot en un mateix dia. I és que el fet d'estar ubicats tant al sud de l'hemisferi terraqui fa que els canvis de temps siguin constants i totalment oposats.

 

Després de reposar dos dies a Christchurch per aclimatar-nos al nou continent al que hi dedicaríem un mes i mig, va arribar el moment de recollir la super-furgoneta amb la que viatjaríem i “viuríem” durant els següents 21 dies. Una nova etapa, una nova aventura.
 

La nostra super-furgo!!

 

 

Aquesta va ser la nostra ruta:

DIA 1: Christchurch – Península de Banks

Després de recollir la furgoneta, les maletes a l'hotel, anar al super i a posar gasolina arribava l'hora d'iniciar l'aventura.

Començàvem per la Península de Banks, a 82 Km. de Christchurch, amb l'intenció de veure dofins d'Hèctor i pingüins però al arribar al petit poblet d'Akaroa ens informaven que a causa d'una intensa turmenta i ràfegues fortes de vents tots els tours s'havien cancel·lat. A més, ens recomanaven que no ens moguéssim massa i que ens quedéssim a aixoplug. Vaja..comencem bé!

 

 

Per aquella zona no hi havia àrees gratuïtes on passar la nit així que vem dormir al pàrquing del parc del poble, entre altres furgos de turistes. En principi està prohibit fer-ho però suposem que amb la que va caure (de pluja), els policies no es devien ni moure de la comissaria.

L'endemà matí, sense haver vist res de la zona, marxàvem per continuar amb la nostra ruta.

 

 

DIA 2: Península de Banks - Oamaru

Ruta cap al sud, en direcció Oamaru, començàvem a gaudir d'uns fantàstics paisatges.

De camí, vem parar a Ashburton, un petit poblet que estava de festes: celebrava una fira de països on cadascun d'ells oferia menjar típic de la seva terra. L'espai firal només era un llarg carrer però l'ambient estava servit.

Oamaru ens va agradar, molt. Té l'essència dels petits poblets costaners neozelandesos, amb els carrerons decorats amb flors, amb un bonic recinte històric i amb una important reserva marina de pingüins, foques i lleons marins.

Antiga locomotora exposada al carrer

Arc de St. Martí a les vies del tren, amb el mar de fons

A l'illa Sud de Nova Zelanda, veure foques o lleons marins és “més fàcil” que veure pingüins. A nosaltres ens feia especial il·lusió veure aquestes aus marines així que veure-les es va convertir en un objectiu primordial.

Havíem llegit que a una carretera propera al poble, a la Waterfront Road, entre les 18 i les 19h, podies veure'n algun creuant l'asfalt però nosaltres no vem tenir sort. També vem provar d'anar a la platja de Bushy (Bushy Bay) on hi ha miradors per poder-los observar. Allà, amb un fred terrible, vem poder divisar a una distància massa llunyana, com una colònia de pingüins (uns 6) arribava a la platja. Però entre les llàgrimes que ens queien dels ulls pel fred, la foscor i la distància, el nostre primer contacte visual amb aquests petits i simpàtics animalons va ser una mica decepcionant.

 

Immensa colònia d'albatros

La platja de Bushy Bay, des d'on vem veure els primers pingüins

 

No ens vem rendir. La idea seguia al cap. A Oamaru, també tens la possibilitat de veure d'aprop una nombrosa colònia de pingüins blaus perquè hi ha un centre de pingüins blaus que, abonant 15$NZ, “t'assegures el tir”. Però a nosaltres no ens va agradar: tenen el centre a peu de platja, amb petites obertures il·luminades que fan que el pingüí, enganyat, accedeixi per allà als seus caus. I clar, és allà on tenen muntades unes grades on pagant tens la facilitat de veure'ls ven còmodament.

Nosaltres no buscàvem aquesta “comoditat”, buscàvem veure'ls en el seu hàbit natural; sense trampes humanes.

Vem dormir a Kakanui Campbells Bay, a la Beach Road, una àrea gratuïta per super-furgos com la nostra.

DIA 3: Oamaru – Dunedin

Fantàstica zona on es poden visitar les famoses pedres rodones, conegudes com les Moeraki Boulders: gran quantitat de pedres esfèriques, obra de la naturalesa, ubicades a la vora de la platja de KoeKohe. Per accedir a la platja on estan ubicades s'ha de pagar 2$NZ per persona, no s'abona a una guixeta sinó que els diners es llencen a una bustia que hi ha a l'inici de la passarel·la d'accés així que pagar-ho o no depèn del “bon fer” de cada persona.
 

 

De camí a Dunedin vem parar al Shag point, un punt rocós ple, ple de foques i lleons marins. No sabem quants n'hi havien però uns 50 segurs!! Va ser increïble tenir aquests grans mamífers marins a pocs metres de nosaltres!!

 

Tots els puntets negres que es veuen sobre la roca són foques i lleons marins

 

Ja a Dunedin vem poder visitar l'antiga estació de trens (actualment encara en funcionament), la primera església de la Península d'Otago (regió) i la seva catedral d'estil romà. També la ciutat té “l'honor” de tenir el carrer més empinat del món (surt al llibre Record Guiness). Diuen que Dunedin recorda a la ciutat escocesa d'Edimburg, amb les seves catedrals i carrerons. I la veritat és que sota el nostre punt de vista aquesta descripció és encertada.
 

El carrer més empinat del món (35% d'inclinació)

També en aquesta regió és on vem poder veure un parell de pingüins a una distància prudencial però propera. Va ser a la platja de Sandflybeach, una platja de difícil accés degut a l'empinada baixada de dunes que hi ha fins arribar a la sorra. Arribar-hi comporta el seu temps (uns 45min.) i has de tenir en compte que no està gens il·luminada ni preparada; per tant, una lot és imprescindible si vols baixar a la platja al vespre, encara que nosaltres t'aconsellem que no hi vagis passades les 08:30h perquè la foscor i les dunes et poden jugar una mala passada.

Sandflybeach

Petjades de lleó marí

Petjades de pingüí

Allà, mentre es posava el sol vem poder gaudir d'una imatge per nosaltres increïble: