DIA 10: Mount
Cook (Aoraki)
El Parc Nacional
Aoraki o Mt. Cook és la llar de glaciars (el 40% del parc), llacs,
rius, flora i fauna única. Forma part de la serralada de Te
Wähipounamu, Patrimoni de la UNESCO, amb més de 140 piques per
sobre dels 2.000m. i 27, amb més de 3.000m.
 |
| Paisatges de camí al Cook |
Nosaltres no vem
escalar el Cook, de 3.724m., sinó que vem fer varies travessies per
la seva falda. La primera va ser l'anomenada Hooker Valley,
amb un trajecte de 4hores de fantàstics paisatges, d'aigües congelades i curioses formes de gel.
 |
| Homenatge a les victimes d'aquesta muntanya |
D'allà, una
altra caminata fins al Blue Lake i el Tasman Glacier View, una vista
panoràmica d'aquest immens glaciar, el més gran de Nova Zelanda.
 |
| Compareu l'immensitat del glaciar observant els vaixells |
 |
| Encara que no ho sembli, el llac és força gran |
Pagant una important xifra (145$NZ) pots navegar pel llac glaçat però nosaltres vem preferir posar de nou en moviment les nostres cames i realitzar la ruta a peu.
DIA 11:
Wanaka – Glaciars
Era un dia
dedicat a la carretera, a fer els més de 570Km. que separaven el
Lindis Pass (on vem dormir) del poblet que acull els glaciars;
el nostre objectiu per l'endemà.
Pel camí però,
paràvem en un parell d'emplaçaments per estirar les cames. Era al
Haast Pass, un pas muntanyós envoltat de frondós bosc, on
ens aturàvem per visitar la cascada Fantail i el Thunder creek.
 |
| La cascada Fantail |
 |
| Fent la nostra muntanyeta de pedres |
DIA 12:
Glaciars - Hokitika
Ens llevàvem
d'hora perquè ens esperava un dia al qual hi teníem dipositada
molta il·lusió; ens “tocava” visitar els dos glaciars més
importants del país; el Fox i el Franz Joseph.
Accedir-hi és
fàcil, hi ha diversos tracks (camins), de major i menor
duració i intensitat, que t'acosten més o menys a ambdos glaciars.
Nosaltres vem
començar per la visita al Glaciar Fox, amb una caminata de 2 hores,
que ens va permetre tenir una vista panoràmica alçada del glaciar.
El Glaciar Franz
Joseph és més impressionant que el Fox, amb una extensió de 10Km.
Ens vem decidir per realitzar la ruta Franz Joseph glacier valley
walk que ens va portar una mica més d'hora i mitja. És
important seguir els senyals i barreres marcades perquè si bufa el
vent o plou el camí és converteix en complicat i, fins i tot, en el
seu punt més alt, en perillós. Nosaltres vem tenir ambdos factors
(:s) així que vam haver de tenir molta cura i precaució.
Entre glaciar i
glaciar vem aprofitar per visitar el Llac Matheson, situat a la
carretera que va d'un glaciar a l'altre. Quan el llac està tranquil
i no bufa el vent, es diu que el Mont Cook i el Tasman queden
reflectits a les seves aigües. Però quan hi vem anar nosaltres feia
vent així que ens vem quedar amb les ganes de poder observar aquesta
imatge que tant bonica ha de ser.
El camí fins
arribar al llac és fàcil i molts locals el visiten per fer un
pic-nic amb la família, els caps de setmana.
Arribàvem a
Hokitika sobre les 5 de la tarda, massa tard per un poble que, a les
16h tanca tots els seus comerços. Així que vem aprofitar per anar a
donar una volteta per la platja i allà vem descobrir que estava
completament decorada amb escultures fetes de materials naturals,
bàsicament de troncs, degut a un concurs realitzat feia pocs dies.
 |
| Escultures a la platja |
Sopàvem el famós Fish & Chips asseguts a la sorra de la platja i rodejats de diverses gaviotes que esperaven, impacients, que els hi llencéssim alguna patata fregida.
Abans
d'anar a dormir ens vem apropar a la carretera principal, a un petit
bosc, on vem tenir l'oportunitat de veure cuques de llum!! Quina
passada!! Il·luminaven l'atmosfera elles soletes!!
Les cuques de
llum o lluernes són petits insectes que il·luminen l'extrem del seu
cos per atraure a altres insectes i poder-se'ls menjar. Es poden
veure en dues zones més del país, a Te Anau i a Waitomo, però
ambdues visites són mitjançant un tour que costa entre 70-80$NZ.
Aquí, a Hokitika, l'accès al bosc és lliure i t'hi pots aproximar
força.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada