Phnom Penh, la capital de Cambodja, ens ha tocat el cor; i no ens referim a la seva gent (que també) sinó a la història de patiment i supervivència que s'amaga darrera dels murs de l'Escola Toul Sleng o dels Camps d'extermini de Choeung Ek.
És una història MOLT dura la mostrada en aquests dos enclavaments, on les persones sensibles com jo (i les no tant sensibles també) acaben deixant anar alguna llàgrima.
Era vespre quan arribàvem a Phnom Penh, després d'un trajecte que es va allargar una mica més del previst (7h en lloc de 5) així que com teníem les cames massa encartonades per les hores de bus vem sortir a donar una volta pel passeig del riu Mekong, que banya la ciutat i que permet a locals i a turistes estirar les cames, fer vida social, asseure't a observar la posta de sol o simplement observar, gaudir, descansar.
 |
| L'autopista nacional que vam utilitzar |
 |
| La zona del passeig plena de gent |
La ruta prevista pel dia següent era tota a peu (encara que finalment vem agafar un parell de tuk-tuks) i va consistir en: observar la fervent activitat que hi ha als jardins del Palau Reial; anar al centre comercial Lucky Sorya per veure les vistes de la ciutat des de l'última planta (res de l'altre món); entrar al Mercat Central (bàsicament de joieries i roba) per recórrer les seves 8 entrades i observar la cúpula central; anar a l'escola Toul Sleng (que ara us detallarem) i finalment visitar un altre mercat local on s'hi pot trobar absolutament de tot, des dels típic souvenirs que vénen a tot arreu fins a xasis per vehicles, sucoses aranyes per menjar o bambes falsificades. Milers de tendetes de lo inimaginable en un mateix mercat! Lo divertit d'aquest lloc és anar amb temps i perdre's pels seus estrets "carrerons".
 |
| Els jardins del Palau Reial on hi pots observar de tot... |
Com us hem mencionat, vem visitar l'escola Toul Sleng o S-21, que fou centre de tortura, dolor, massacre i empresonamemt d'innocents civils cambodjans durant el règim dels Khmer Rouges. Per qui no conegui o recordi el genocidi viscut aquí a Cambodja us en farem 5cèntims:
Pol Pot fou el cabró líder dictador d'un règim anomenat els Khmer Rouges (1975-1979); Khmer per ser el major grup ètnic del país i Rouges (vermell en francès) per ser el color del comunisme.
 |
| Pol Pot va assassinar i torturar a un terç de la població cambodjana (2milions de persones) |
El 17 d'abril de 1975 (feia poc temps que acabaven de passar la Guerra del Vietnam), Pol Pot i el seu exèrcit, format per nens analfabets sense recursos econòmics, educació i religió, van invadir la ciutat de Pnom Penh per fer fora a la gent de les seves cases. El motiu? Enviar-los o bé a granges de treball (forçat evidentment!) o bé a centres de tortura, depenent com l'exèrcit et considerés; si perillós ("enemic del poble") pel seu règim o no. En un no res van desallotjar les ciutats i dividir a les famílies (cada membre l'enviaven a un camp de treball diferent).
L'objectiu de la seva dictadura era obligar a la població a viure només del cultiu agrícola, més concretament de l'arròs, i per això pretenia triplicar la producció d'arròs al país (cosa impossible de dur a terme per espai i gent). Pot considerava que així reflotaria el país de la pobresa (això és el que deia). ...Quina trampa per imposar el seu poder!
Qui s'oposés, qui fos estranger, qui parlés un segon idioma, qui fos "intel·lectual" (metge, professor o advocat) o simplement qui portés ulleres o tingués les mans suaus ja directament tenia els dies comptats (sense una mínima oportunitat) perquè els considerava que "podien ser enemics o trair al règim". I no només aquests pobres civils innocents van patir les urpes d'aquest malvat, sinó també tota la seva família:
Quan els agafaven, els torturaven i els obligaven a nombrar a tots els membres de la seva família per tal de matar-los a tots: des dels pares (ancians), a la dona, els fills (bebès inclosos), cosins o tiets, no fos cas que poguessin prendre represalies contra ells en un futur.
El segon dia tampoc va ser fàcil emocionalment parlant: vem anar a visitar els Camps d'extermini de Choeung Ek, situats a 8km de la capital (12$ en tuk-tuk). Amb l'entrada (6$) et faciliten una audioguia (està en castellà!) on t'expliquen detalladament cadascun dels 18 punts especificats a la zona: des de les barbaries que allà hi van succeir entre el 1975 i el 79, fins el moment en que els vietnamites van alliberar la zona, trobant-se a més de 20.000 cadàvers de bebès, joves i adults (129 foses) que van perdre la vida allà simplement perquè, com deia el líder d'aquest repugnant règim, "és millor matar a un innocent per error que deixar viu a un enemic per error".
Durant els caminets entre punts et trobes ossos, dents i molta roba que, a causa de les pluges i del vent van aflorant sobre el terreny. És extremeidor.
 |
| Cases anegades per la pujada del riu, de camí als camps d'extermini |
Al dia següent marxàvem a passar un parell de dies per conèixer la zona més al sud del país: Kampot i Kep. A Pnom Penh hi tornàvem però només per passar-hi unes horetes: per recollir els nostres passaports i per fer via cap a Vietnam!
PD: Vem estar allotjats a la Same Same Guesthouse (10$/nit - Hab. doble amb bany) però si no fos perquè ens estaven gestionant ells el visat a Vietnam (65$/pax) mentre visitàvem el sud del país, no hi haguéssim tornat (habitació amb falta de neteja i matalassos amb motlles que se't clavaven per tot el cos).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada