Teníem tot el dia reservat per veure el seu Parc Històric, motiu únic i exclusiu pel que vem viatjar fins a Sukhothai. A primera hora del matí llogàvem una moto a la guesthouse on estàvem allotjats (Ban Thai Guesthouse - 300THB Hab. doble. Recomanable!) i cap als temples que hi falta gent!!
 |
| Ojuu amb el casc! |
La ubicació dels temples es divideix en 3 zones (centre, nord i oest), encara que estan uns al costat dels altres, és a dir, no s'ha de creuar grans distàncies per anar d'un a l'altre. Si no disposeu de tot un dia per a gaudir d'aquests monuments patrimoni de la Unesco, us recomanem que llavors visiteu els centrals i els del nord, els de l'oest no tenen massa més que el temple situat dalt d'un turonet. Per nosaltres, el temple Wat Mahothat i el Wat Si Chum són els imprescindibles! Imagineu-vos l'impacte que em va causar aquest últim temple que se'm van saltar unes llagrimetes d'emoció...veritables joies aquests temples!!
 |
| Passejant... |
 |
| Im-presionante |
Per accedir a cada zona s'ha de pagar 100THB/pax però valen ben la pena. Degut a la quantitat de temples que hi ha, pots accedir al recinte en moto, cotxe o bici tot pagant un plus. Nosaltres ens vem decantar per la moto perquè així també ens serviria per moure'ns pel poble...però ens esperava una sorpresa: quan ja quasi els havíem vist tots i anàvem de camí a veure la posta de sol des del temple principal, la corretja de distribució de la moto va decidir sortir-se del seu lloc i deixar-nos "tirats" a la carretera més allunyada del recinte, a la zona oest.
 |
I aquí va acabar el nostre dia de visita als temples...però vem tenir la gran sort que un amable noi va passar per allà abans de que es fes de nit (la carretera no té fanals i tancaven a les 18h) i ens va trucar a la guesthouse per avisar del que ens havia succeït. Molt maco el noi, llàstima que no parlava res d'anglès i no vam poder mantenir una conversa massa fluïda amb ell mentre esperàvem a que ens vinguessin a buscar. Al cap d'una bona estona (una horeta aprox.) va aparèixer una espècie de tuk-tuk format per una motillo amb un habitacle davant, que és on havíem d'intentar pujar-hi la moto. I va costar, però ho vem aconseguir, entre 4 persones ho vem poder fer. Així que anàvem: a l'habitacle la Judith i la moto amb el morro penjant i a la moto, el senyor conductor i el Jordi... per fer-nos una foto estàvem! jajaja Però això és Tailàndia i si ja heu estat aquí sabreu que el que estem explicant no és gens raro "same same" que anar 4 en una moto, i cap amb casc per suposat!
 |
| La foto menys moguda que vem poder fer del momento |
El conductor ens va deixar a la guesthouse i d'allà ja no ens vem moure fins l'hora de sopar.
L'endemà marxavem cap a Chiang Mai, però abans havíem de tornar als temples a comprar un quadre del que em vaig enamorar i que no ens va ser possible recollir-lo la tarda anterior perquè la moto ens havia jugat una mala passada. Mos ràpid i cap a l'estació a agafar el tren de les 15h. Però ens esperàven un parell de sorpreses; una, no hi havia places al bus i ens havíem d'esperar fins el de les 18h i dos, mentre l'esperàvem (arribava amb retràs) vem viure un "momentazo" que ja sabíem que a Tailàndia era habitual però que encara no ho havíem vist: el moment que sona per megafonia l'himne nacional i tothom s'aixeca i es queda immòbil. Va ser un moment molt divertit perquè no ens ho esperàvem i ens vem endur un ensurt! jajaja
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada