Els dos últims dies han estat dos dies
de pur desplaçament. Sense res a veure, només moure'ns d'aquí cap
allà. Dos dies que hem acabat morts de cansament però que ens han
permès arribar a l'Illa de Sulawesi, a Indonèsia, on hi passarem
els Nadals.
De Makassar, on vem aterrar amb avió,
vem agafar un taxi fins l'estació d'autobusos (100.000IND) i d'allà
vem llogar un cotxe amb conductor (500.000 IND) que ens va deixar a
Rantepao, a la Homestay, a les 22:00h, després de 8hores de
carretera sense parar.
El trajecte fins arribar a aquí, a
Rantepao, és fa pesat i més quan portes dos dies de viatge, que ja
no saps ni com col·locar-te ni on posar les cames. Així que entrant
per la Homestay només desitjàvem una cosa: descansar.
L'endemà no vem fer massa cosa, jo (Judith) em vaig quedar recuperant-me del procés víric, i el Jordi va
preferir anar a conèixer la village i a preguntar informació de
busos per la tornada; perquè tornàvem a Makassar la nit de Nadal i
no totes les companyies realitzaven el desplaçament en aquesta data
tant senyalada (només en vem trobar un parell de les sis que
realitzen el trajecte habitualment).
Sulawesi és una Illa en forma de “K”
situada al nord de les conegudes Bali, Java i Lombok, i a escasses
milles a l'est de Borneo. Hi conviuen sis religions diferents però
majoritàriament el 85% del habitants són musulmans i catòlics. Per
això també vem escollir aquesta illa per passar els Nadals, perquè
volíem veure com ho celebraven els catòlics d'aquesta part del món.
A més, Sulawesi és famosa pels seus
rituals d'enterrament i per les seves originals i tradicionals cases
a la regió de Tana Toraja. Per poder accedir a les cerimònies
d'enterrament i poder veure les boniques cases tradicionals vem haver
de contractar els serveis d'un guia i d'un conductor. Són 700.000IND
al dia (uns 45€), caríssim pel pressupost d'un backpacker,
però ja que havíem arribat fins aquí dalt no volíem deixar
escapar l'oportunitat de veure-ho. I, per aquest motiu, vem
contractar el tour, però només per un sol dia. Els altres dos que
ens quedaven aniríem per lliure, o això intentaríem.
El dia del tour, a primera hora del
matí, vem anar a visitar les tombes a les coves situades molt aprop
de Rantepao, a Lona. Aquesta tradició consisteix en enterrar als
seus sers estimats dins les coves, bé en els forats formats de
manera natural dins i fora la cova o bé creant-los ells (picant la
pedra). Als forats, els taüts s'agrupen per clans, per famílies.
Molts d'ells, degut al pes de diversos taüts amuntonats un sobre
l'altre, el pas del temps i les inclemències meteorològiques
(bàsicament humitat i pluja), els taüts acaben trencant-se i pots
veure el cos del mort.
 |
| La roca-cementiri: si us hi fixeu bé podreu veure les tombes |
Depenent de l'estatus social que tingui
la família s'enterra a ras de terra (classe baixa), a la zona
central de la cova (classe mitjana) o a la part més elevada i de
molt difícil accés (classe alta). Això és degut a que dins del
taüt hi col·loquen joies, or, diners, tabac, les millors gales del
mort, etc. perquè creuen que ho necessitaran al paradís (segona
vida un cop moren). I com la classe alta és la que té més
d'aquests béns, doncs la col·loquen on els lladres no hi puguin
arribar, a la part alta de la cova.
També fora la cova hi pots divisar
tau-taus, escultures a tamany real realitzades amb fusta d'arbre de
jackfruit, que experts escultors modelen detalladament (per
ordre de la família) per construir una figura completament similar a
la de l'ésser estimat mort. Aquesta escultura la vesteixen amb roba
del mort i la tenen present durant tota la cerimònia fúnebre.
Posteriorment es col·loca fora la cova perquè les noves generacions
coneguin a la persona que ja no està entre ells. Només s'ho poden
permetre la classe alta i, a vegades, la mitjana, per l'elevat cost
que té realitzar-la. És una tradició dels habitants de religió
cristiana.
 |
| Visió dels diversos tau-taus, fora la cova |
 |
| Tau-Tau recent acabat, encara al taller |
Els enterraments també són una
important tradició a la regió de Toraja. Altre cop, depenent la
classe social a la què pertanys, la cerimònia durarà un dia i una
nit si ets de classe baixa; tres dies i tres nits, de classe mitjana
i una setmana o més si pertanys a alta classe. I
avui també hem aprofitat per anar a visitar un funeral de classe
alta que se celebrava a la zona (a Kalumpang), d'un senyor que morí el passat
febrer als 80 anys (estem a desembre).
Els habitants
d'aquest indret no enterren als seus morts a l'endemà sinó que
esperen els mesos o anys que facin falta per poder discutir els
termes d'enterrament (quants búfals sacrifiquen) i per reunir els
diners suficients per poder-los comprar i poder preparar-ho tot
(munten un gran recinte per acollir als convidats). I és que
depenent dels búfals que la família decideix sacrificar, se sap
l'honor i la grandesa de la família perquè quants més búfals, més
“poder” tot i que el govern ho ha delimitat a 24 sacrificats
màxim per enterrament perquè quants més búfals, més convidats a
la cerimònia, més clans, més estatus.
 |
| Els familiars preparant les ofrenes que oferiran als convidats |
 |
| La viuda preparant tabac per mascar |
 |
| Un dels 24... |
Si la cerimònia és
de l'agrat del mort aconseguirà “marxar al paradís” i estar
content i orgullós de la seva família. Per això, per “acontentar”
al mort, moltes famílies venien totes les seves terres, les seves
cases i tot el que tinguessin per comprar búfals pel funeral i
acabaven endeutats generacions darrera generacions. Per aquest motiu, el
govern va limitar el nombre de sacrificis a 24, per no provocar
veritables enfonsaments de famílies pel desastre econòmic que
suposava que el mort marxés content.
Durant el temps que
la família prepara la cerimònia, la persona morta, a la que ells
consideren malalta fins que no la han enterrat, resta al saló
principal de la casa, tapada amb roba i “banyada” amb una espècie
de pòsima que conté medicina, flors i herbes, i encens per a què
no faci olor.
El dia d'inici de
la cerimònia, el col·loquen al taüt i el porten fins el lloc on
succeiran tots els aconteixements, i d'allà no el mouran fins
l'últim dia que el col·locaran a la cova, “amuntonat” amb la
resta dels seus familiars.
 |
| El taüt està col·locat "al pis de dalt" del recinte |
La resta de dies
són per rebre als convidats, que venen del qualsevol part del país,
i, a partir de les 12 del migdia, per sacrificar els búfals i
menjar-se'ls. Els convidats ofereixen porcs vius a la família i
aquesta decideix si se'ls queda, els reparteix a peces entre els convidats o els dóna a l'església. Si els dóna
a l'església, aquesta subhasta l'animal entre els assistents i la
família que el compra, el mata allà mateix i se'l mengen per dinar
(és molt dur de veure, -o d'escoltar els crits dels garrins-).
 |
| Els familiars encapçalen la rebuda dels convidats amb ofrenes a la mà |
 |
| Els convidats, en fila índia, vestits amb el sarung (mocador) del seu clan |
 |
| Mentre uns donen les condolències a la família, altres desquartitzen porcs (al fons de la imatge) |
Diuen que els
diners que en treu l'església serveixen per crear carreteres, ajudar
a les persones pobres o a escolaritzar els nens...diuen. Els turistes
tenim un lloc reservat al costat de la família propera del mort, et
demanen que els hi portis un cartró de tabac com a ofrena (que
prèviament el guia et porta a comprar-ho) i durant la cerimònia et
permeten estar assegut observant com passa tot entre un
speaker
que va retransmetent l'aconteixement, la salutació de la família
als centenars de convidats i el no parar de crits de porcs que són
sacrificats allà mateix...horrorós això últim!
És interessant de
conèixer, de veure com altres cultures enterren als seus éssers
vius però també és molt dur veure com tracten als animals, com es
dessagnen, com els trossegen.
Després de dinar,
arrós amb búfal bullit, enfronten dos búfals en els descampats
propers a la cerimònia on s'hi aposten forces diners per quin animal
serà el guanyador. Aquest cop els enfronten per diversió, sense
ferits.
Acabat
l'enfrontament de búfals, hem anat a visitar les tradicionals cases
torajes fetes de fusta i bambú. N'hi de dos tipus, posicionades una
davant l'altra, una més gran que l'altra. La gran és la vivenda
composta per un saló central, una habitació comú enfocada al nord
i una àrea per les persones “malaltes”, enfocada al sud. Al
segon pis hi trobem les habitacions. La casa del davant és una
reproducció més petita de la primera però serveix per aglutinar
l'arros en època de recollida o senzillament com a magatzem.
Aquestes tradicionals construccions s'anomenen Tongkonan. I, en forma
de creu, volen representar els estats de la vida: Nord-Vida;
Sud-Mort; Est-Creixement i Oest-Naixement.
 |
| Detall d'una tongkonan |
La resta de dies els vem dedicar a passejar per Rantepao, fer caminates entre camps i poblets veïns,
endinsar-nos en els mercats locals, assistir al mercat de venda de búfals i altres animals, i passar les festes de Nadal menjant pizza!
 |
| Camps entre poblets |
 |
| Infinits arrossals |
 |
| Posant a assecar l'arròs |
 |
| Carregant el bou al camió |
 |
| No hi cabia ningú més! |
Holaaa desde Barcelona, quina pasada de viatje, cuantas experiencias.
ResponEliminaUn peto del Toti i la Rosa. BONA RUTA
Moltes gràcies familia!! Estem encantats de que us agradi i de que ens pogueu anar seguint :DD
EliminaUna abraçada i records!