També a les afores de la Ciutat de Mèxic
visitàvem Teotihuacán, una altra zona arqueològica ubicada al
nord-est de la ciutat, a una horeta en autobús, on hi erigeixen les
ruïnes d'una de les metròpolis més importants de la comunitat
indígena mexicana.
Essent la ciutat més popular en el
continent americà durant quasi 700 anys, Teotihuacán deu al seu nom
a la noblesa asteca que feia nombroses peregrinacions a les ruïnes,
i l'anomenà “on els homes es tornes déus” en llengua nahuatl.
A dia d'avui encara es coneix molt poc
del poble que va construir Teotihuacán o de les causes que van fer
que l'abandonessin. Es contempla la possibilitat de superpoblació,
d'empidemies, de lluites pel poder o de revoltes populars però cap
d'elles ha estat encara confirmada pels experts. El que si s'ha
confirmat és que els edificis cerimonials van ser incendiats
sistemàticament i és per aquest motiu que es pensa que la ciutat va
ser destruïda deliberadament.
La Pirámide del Sol |
Les muntanyes van ser un element de gran rellevància en el simbolisme de la cultura pre-hispánica. Per aquest motiu, alguns investigadors consideren que les construccions de Teotihuacán eren armòniques amb el seu entorn, és a dir, que els murs inclinats (taludes) dels seus edificis fan que les pirámides s'assemblin a les muntanyes properes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada