La nostra ruta per Mèxic va consistir
en viatjar de la Ciutat de Mèxic a la Riviera Maya en un transcurs
d'una mica més de tres setmanes, en autobús.
Mèxic és immens i, per tant, encara
que disposem de força temps no podrem visitar tot el que ens hagués
agradat.
Començàvem la ruta en avió, del DF a
Tuxtla Gutiérrez (Chiapas), per reduir temps i distància i perquè
econòmicament sortia més o menys igual que l'autobús (aquí els hi
diuen camions).
De Tuxtla destaca que té l'aeroport de
connexió amb la regió de Chiapas i el seu zoològic, amb centenars
d'animals autòctons, especialment aus, però degut a un contagi de
grip aviar estava tancat.
De l'aeroport de Tuxtla agafàvem una
combi (furgoneta) que per un elevat preu (210mxn) ens deixava
a la terminal d'autobusos de San Cristóbal de las Casas on teníem
reserva d'allotjament (Posada del Abuelito – Hab. doble amb bany i
esmorzar: 300mxn/nit). El trajecte no arriba a una hora, són uns
50minutets.
SAN CRISTÓBAL DE LAS CASAS
Bonic poble on hi conviuen diversos grups
indígenes, diferenciats per les seves vestimentes (sobretot les
dones). Anteriorment la població devia tenir força encant però ara
degut a la massificació turística que hi ha, aquest ha perdut part
d'aquest atractiu; ara està totalment (massa) enfocat al turista.
San Cristóbal de las Casas té
principalment tres carrers cèntrics on es reuneixen multitud de
restaurants turístics (n'hi ha un de català al costat de
l'espanyol) i tendes de souvenirs; el carrer Guadalupe, el Miguel Hidalgo i el 20 de noviembre, que
inicien a la plaça de la catedral.
Dos dies són suficients per visitar el
poble amb tranquil·litat, passejant pels cèntrics i colonials
carrers, pujant al mirador que hi ha dalt l'església, fent una
xafardejada pel mercat artesanal dels diumenges (davant l'església
de Sto. Domingo), etc.
Hi ha força turista al carrer però
també molts d'aquests s'hi han quedat a viure i han muntat el seu
propi negoci, com l'hostal on ens vem allotjar, propietat d'un
italià.
També ens crida molt l'atenció i ens
entristeix la quantitat de nens/es que vénen tot tipus de souvenirs
sols pels carrers (la gran majoria pertanyen a comunitats indígenes).
*CURIOSITAT: La convivència de diverses
comunitats fa que San Cristóbal de las Casas sigui una població amb
moltíssimes llengües i cultures diferents, enriquint-la enormement
a nivell cultural.
SAN JUAN CHAMULA
Des de San Cristóbal de las Casas vem
realitzar una escapada en combi (15MXN – uns 10Km.) a un
poble força curiós: San Juan Chamula.
Té l'església més impressionant i
única de les visitades, i crec que de les que mai puguem visitar. És
com ells la descriuen “católica, apostólica y romana” però
també és completament diferent al que nosaltres estem acostumats a
observar.
Sense seients, amb el terra decorat amb
les fulles del pi i ple d'espelmes clavades a les rajoles, l'església
és devota de San Juan Bautista i renega en un segon pla a Crist. De
nau rectangular, els sants s'aglutinen en vitrines sobre taules de
fusta recolzades a les parets.
 |
| Decoració exterior de l'església |
És una església que no està inscrita
en el Vaticà perquè diuen que no els agrada que ningú els vingui a
manar. Per aquest motiu, aquesta es regeix a les imposicions del
“Majordom” (persona escollida anualment per les comunitats
locals) que, juntament amb els seus auxiliars, s'encarreguen de
gestionar-la i mantenir-la (accés: 20mxn/pax).
 |
| Cercavila del Majordom i auxiliars |
Conten que en ella s'hi realitzen
neteges i cures d'esperits, amb chamans professionals. Només
realitzen rituals per enfermetats i segons la gravetat de la malaltia
treballen amb gallines (enfermetat greu) o amb ous (enfermetat lleu).
Creuen firmament que amb aquesta pràctica l'animal et traurà el mal
i se l'emportarà ell i perquè l'enfermetat s'eradiqui del tot del
malalt, què fan? doncs matar a la pobra gallina.
Una altra curiositat de l'església és
veure com arriben famílies al complet per resar i demanar les seves
plegaries. Amb ells porten begudes per oferir als sants i una
quantitat increïble d'espelmes, escollint cadascú la quantia que
consideri oportuna (vem veure una família que van posar més de 100
espelmetes totes elles escalonades de més gran a més petita).
Digne d'estudi és la col·locació i
l'encesa de les espelmes; primer de tot fan espai al terra (entre la
pinassa) i cremant la base de l'espelma la posen clavada a les
rajoles del terra. Primer es col·loquen les de major mida, davant
d'aquestes les mitjanes i a primera fila (de cada al creient) les més
xiques. A l'hora d'encendre-les, es comença per les grans i, poc a
poc i amb paciència s'arriba a les petites. Un cop enceses totes les
espelmes (acabant per la més petita) es hora d'iniciar les plegaries
(de genolls al terra) que no cessen fins que totes i cadascuna de les
espelmes s'han apagat. Aquest ritual pot durar molta estona, arribant
a l'hora/es depenent de les espelmes que hi col·loquis el fidel.
San
Juan Chamula és una comunitat bastant tancada i “especial”
perquè té una essència molt tradicional. Els seus habitants
detesten que el no chamules (mexicans inclosos) puguin
“xafardejar/indagar” en la seva cultura. El turista (nacional i
estranger) no es massa benvingut i les seves fotografies encara
menys: una senyora ens va alertar/informar/advertir que amaguéssim
la càmera perquè no agraden gens i com a conseqüència d'aquesta
desavinença les trenquen sense miraments -encara que no l'estiguis
ni utilitzant-).
Al poble la gran majoria ni parla
espanyol; més d'un 90% només parla maya-tzotzil, la llengua local.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada