diumenge, 12 de juliol del 2015

PERÚ: DIES 258 a 261 - ICA, HUACACHINA i PARACAS

 
ICA
El dia que començava es presentava mogudet; ens llevàvem a Nazca i preteníem fer nit a Arequipa fent un parell de parades en el camí per poder visitar la ciutat d'Ica i l'oasi de Huacachina.
 
 
La primera parada fou més ràpida de l'esperat perquè volíem acostar-nos fins al Cementiri de Cauchilla on s'hi troben diverses mòmies pre-colombines en bon estat de conservació però ja a Ica ens vem trobar que arribar-hi no era tasca fàcil (està a les afores); els taxis et cobraven massa i els tours ja havien sortit així que, sense masses més atractius a destacar de la ciutat, vem dinar i per baixar la panxa plena vem anar a donar la típica volteta per fer-nos la idea de la ciutat. Després, agafàvem un tuc-tuc (taxi en format moto) que ens deixava a la turística llacuna de Huacachina.
 
Envoltada d'altes dunes desèrtiques i palmeres, la llacuna de Huacachina és un tranquil indret (en temporada baixa) on turistes i nacionals s'hi apropen per passejar, banyar-se, descansar o practicar esports d'aventura com el sandboard (lliscar amb la taula de snow per les dunes).
 

 
Amb suor i esforç (no vegis com costa “escalar” la sorra!) vem arribar fins dalt d'una de les dunes des d'on s'apreciava una extraordinària vista de la llacuna.
 



 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Aquesta bonica llacuna és coneguda també com l'Oasi de Huacachina per ser un dels pocs oasis naturals que existeixen al Perú.
 
Diuen que en el passat l'aigua de la llacuna tenia propietats curatives però actualment el color que es reflecteix quan t'hi apropaves no convidava al bany, encara que hi havia diversos locals capbussant-s'hi.
 
 
PARACAS
Tocant la costa del Pacífic hi trobem aquest cuco poblet pescador, de “quatre” carrers i vida ben tranquil·la. Ens hi apropàvem per descansar a vores del mar i per fer una sortida que ens havien recomanat per les Illes Ballesta, properes a la costa de Paracas.
 
 
Dels dos dies que havíem destinat al poble el primer va ser per descansar i caminar sense presses pel seu passeig marítim (malecón). El següent contractàvem dues excursions; la de les Illes Ballesta i una altra pel Parc Nacional de Paracas.
 
L'excursió en barca per les illes començava ben d'hora pel matí amb un emocionant inici: observant dofins saltant prop de les embarcacions!! El tour prometia!! :P
 

dofiiiinsss!!!
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Les illes no són habitables ni tampoc transitables perquè d'elles s'extreu el guano, és a dir, aprofiten les caquetes de les aus per produir abonament a nivell nacional. Només experts treballadors trepitgen les illes, un cop cada set anys, per extreure'n tot el producte.
 
Les Ballesta
 
El "túnel" que separa una de l'altra



 
 
Niu de moltíiissimes espècies d'aus diferents d'entre les que destaca el guanay (un 90% del guano prové d'aquest ocell), també allà hi vem poder apreciar una petita colònia de pingüins, i lleons marins.
 

Pingüinss




 
 
En un dels costats de l'Illa s'hi dibuixa un canelobre que diuen és obra d'inques, de pirates, d'extraterrestres o d'antics mariners, no saben. Llavors depenent de l'època a la que considera cada guia que pertany li donen al traç un significat diferent: és de l'era inca per ser uns geoglifos molt semblants i propers als de Nazca (tot i que la producció és diferent); era dels pirates perquè senyalitzaven un tresor no trobat; els extraterrestres perquè pretenia ser un senyal marcià i dels mariners els que consideren que és un símbol de navegació que utilitzaven per orientar-se. Sigui de l'era que sigui, el dibuix mostra un canelobre (això està clar) i, si t'hi fixes millor, cada “braç” de l'element també alhora representa una altra figura: un llangardaix a mà esquerra, una creu al mig i una flor a mà dreta. Ben curiós tot plegat.
 
 
A les 11 del matí ja estàvem de tornada al port de Paracas i mitja horeta després ens passaven a recollir per l'hotel Icthus (Hab. doble amb bany – 50S/nit) per començar l'excursió pel Parc Nacional.
 
 
La Reserva Nacional de Paracas és una gran extensió de 335 mil hectàrees de les quals el 65% correspon a territori marí i el 35% restant a desert costaner. D'ell destaquem l'arribada del mar pacífic al desert on es creen escenaris ven curiosos com la platja vermella, o també la gran biodiversitat que posseeix la Reserva (s'han registrat més de 1.500 espècies diferents).
 
La primera visita la fèiem al centre d'interpretació, un museu on t'informen de la flora i fauna de la zona marino-costera de la Reserva i on també s'hi troben fòssils de fa milions i milions d'anys.
 
D'allà, en mini-bus ens desplaçàvem fins a la catedral, una formació rocosa produïda per l'erosió del vent i el mar; a les dunes per apreciar una bonica panoràmica i a la platja vermella on les onades xoquen contra la Punta Santa María (de magma volcànica solidificada a l'interior) arrastrant fragments de roca vermellosa fins les ribes de la platja.

La catedral, abans unida per la roca erosionada
 



La platja vermella

 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada