Ja som a Mèxiiiicc!!! Per fi podrem
abraçar al meu germà Xavi!! Quines ganes després de tants anys!!
Només aterrar ens esperaven, el Xavi i
el Marco, a la porta de sortida de passatgers de l'aeroport del DF
(Distrito Federal). D'allà directes a casa seva on la família
del Marco al complet ens esperava per sopar tots plegats.
A Ciutat de Mèxic vem estar-hi uns 10
dies, fent una breu escapada entremig per visitar l'encantador poblet
de San Miguel de Allende i l'interessant museu de les mòmies de
Guanajuato, el qual conserva mòmies en perfecte estat de conservació
degut a les condicions climatològiques de la zona on foren enterrats
els cossos.
 |
San Miguel de Allende amb els seus bonics carrers de cases colonials remodelades
|
 |
| Mural al carrer de San Miguel de Allende |
 |
| Museu de loes joquines |
 |
| La parroquia situada a El Jardín, la plaça principal |
 |
| Mòmia de només 6 mesets |
La cosmopolita i caòtica ciutat
federal, amb més de 23 milions d'habitants, és una de les ciutat
més habitades d'Amèrica Llatina. En ella hi pots trobar de tot des
d'un centre històric construït sobre una antiga ciutat asteca fins
a un moderníssim museu d'art.
A DF, a part de descansar una mica i
estar amb el meu germà, cunyat i família, vem poder visitar-lo
quasi tot, a excepció de la Basílica de Guadalupe. Destaquem el seu
casc antic (zócalo) amb els seus palaus (Nacional i
Ajuntament), temples com el Mayor (impressionant!), catedrals,
casones, estrets carrerons, etc. També voldríem citar el bohemi
barri de Coyoacán, amb els seus carrers colorits i empedrats i la
seva església barroca.
Com no podia ser d'altra manera, un
dels dies el vem destinar a visitar el Museu de Frida Kalho, situat a
la pintoresca casa on ella va habitar amb el seu marit, Diego Rivera,
també conegut artista.
 |
| La seva cuina |
 |
| L'exterior |
És un museu realment interessant que
mostra el transcurs de la vida d'aquesta família a través de la
pintura, l'escultura, el mobiliari o els tratges. Sens dubte creiem
que és un lloc dels imprescindibles si visites la ciutat del qual
estem segurs que no deixa indiferent a ningú. Ens va encantar. I és
que Frida era una artista en majúscules, amb una personalitat i una
faceta artística digne d'admirar.
L'immensa ciutat té un contrast força
diferenciat entre classes socials, entre descendents de la cultura
indígena i l'europea. Tot i això, la Ciutat de Mèxic s'alça com
una metròpolis moderna amb un teló de fons antic i històric.
Aquesta ciutat fou antigament creada
pels asteques sobre el Llac
Texcoco. Des de fa uns quants anys cap aquí, el llac està
completament sec i ressec i, per tant, ha desaparegut. Això ha
provocat que es perdi la base estable de les construccions i, com a
conseqüència, que alguns dels seus històrics edificis (com la
catedral) s'hagin inclinat o destruït parcialment, necessitant d'una
prompta rehabilitació si es volen seguir mantenint.
 |
| Interior de la catedral, inclinat cap a la dreta |
Una altra dada curiosa és que degut a
la gran contaminació de la ciutat, la qual és difícil de pal·liar
degut a les muntanyes volcàniques que la rodegen impedeixin la seva
evacuació, el govern ha decidit limitar la circulació de vehicles
en certs dies de la setmana depenent del número en que finalitza la
seva matricula. Una mesura poder fluixa per un medi ambient bastant
carregat però...algo és algo, no??
Un dels dies, ben d'hora pel matí,
deixàvem enrrera la ciutat per acostar-nos a fer una barbacoa de xai
típica del país on la carn la fan en un gran recipient de
ciment/terrissa, i la recobreixen de fulles de nopal (de cactus),
molt utilitzat a Mèxic.
Aquell mateix dia, després d'esmorzar
(si esmorzar! - aquí mengen molt pel matí) ens vem apropar a l'àrea
arqueològica de Tetzcotzinco (fàcil el nom, eh?!), per passejar
entre els banys del rei, la reina i les seves concubines, del s. XV.
Es caracteritza per la perfecció en el
tall de les escalinates així com pel seu sistema d'enginyeria
hidràulica amb canals excavats a la roca i construïts sobre
aqüeductes, i fonts que proveeixen a palaus i jardins. Dedicat a les
deïtats aquàtiques, la zona era perquè hi gaudissin tant reis com
nobles.
L'últim vespre abans de deixar Ciutat
de Mèxic, sense nosaltres saber-ho, la família del Marco ens va
organitzar una recital de mariachis, que entonaven a la
perfecció balades romàntiques d'amor i desamor amb els seus foscos
uniformes de gala amb decoratius rivetejats. Una gran sorpresa que et
cantin uns mariachis!!
 |
| Amb els mariachis!! |
A partir d'ara ens despedíem de la
família i iniciàvem ruta per conèixer Mèxic, un país amb un
llegat arquitectònic asteca i maya de riquesa brutal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada