Viatjàvem a Arequipa en un bus
econòmic dels que no s'inclinen ni tenen masses comoditats però
preferíem viatjar de dia així que les comoditats les deixàvem pels
passatgers de nit. El trajecte, d'unes 11hores de duració, es va fer
una mica pesat. El paisatge no donava massa joc: era molt simètric i
sec, sense masses poblets que observar ni boniques panoràmiques on
embovar-se contemplant les vistes.
Arequipa està situada als peus dels
imponents volcans Chachani i Misti. És una vila activa amb diverses
riqueses arquitectòniques. La seva singularitat és degut a
l'utilització de la pedra sillar en la construcció d'edificacions
colonials, una roca volcànica de color blanc i fàcil de tallar. És
per aquest motiu que Arequipa també és coneguda com “la ciutat
blanca”. És alhora punt de sortida per realitzar trekkings
pels volcans o per explorar els canyons del Colca i Cotahuasi.
A la ciutat hi arribàvem per fer
l'excursió a la Vall del Colca, una vall que des del seu mirador
s'hi pot apreciar un gran canyó natural (diuen que més gran que el
de Colorado) o observar el vol
dels còndors, difícils de veure a la resta de llocs. Però
la decepció ens la vem endur quan ens van dir el preu del tour:
45€/pax!! Ho vem considerar massa car pel que incloïa la jornada
així que vem decidir fer un non-stop ràpid a Arequipa,
visitar pel matí la ciutat i seguir amb la ruta cap a Lima.
 |
| La Plaça d'Armes de la ciutat |
Al migdia partíem cap a Nasca (o
Nazca) per visitar les seves famoses línies situades sobre terrenys
propers a la població. La visita es pot fer en tour (3hores-70S), en
avioneta (em nego! Quina pooor!! -uns 90€) o per lliure (6S del bus
i 2S el mirador). Anant per lliure es pot veure el mateix que anant
en tour però en lloc de traslladar-te en furgoneta privada, vas en
transport públic i t'estalvies 62S/pax.
L'únic inconvenient de fer la visita
per terra (ja sigui en tour o per lliure) és que només es poden apreciar 2 dels múltiples dibuixos
que hi ha per la zona: la mà i l'arbre. Ambdós es poden veure des
d'un mirador situat a 24Km. de Nasca, pujant a una estructura de ferro de 13m. d'alçada que hi ha
just a la carretera Paramericana Sur, ubicada en el no-res (entre
Nazca i Palpa) i envoltada només pel desert de Nazca, a l'àrea de
les Pampas de Jumana.
 |
| Vista des del mirador |
 |
| Des de la solitaria carretera |
 |
| El super-mirador |
 |
| Veieu els dos geoglifos?? |
 |
| La mà |
 |
| L'arbre |
 |
| Desèrtic paisatge (la mà a l'esquerra) |
Les línies daten de 2.200 anys
enrrera, de l'era pre-inca. Són línies obertes sobre el terreny,
apartant les pedres del camí. El que sorprèn és la perfecció de
les corbes i línies que es mantenen gairebé intactes centenars
d'anys després. No se sap l'origen ni el per què d'aquestes però
segons conten, la figura que dona peu a rares especulacions és
la de l'astronauta que, segons alguns locals, l'associen als
extraterrestres ja que creuen que van venir a fer-les ells.
La resta de geolifos només es poden
contemplar des de l'aire. Una llàstima perquè ens hagués fet
gràcia veure el mono, el colibrí o el còndor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada