Visitem
el Machupicchuuuuu!! Quines ganes!! Quina emoció!! Quina il·lusió!!
Hi
ha bàsicament dues formes d'arribar-hi: en tren des de Cusco,
Ollantaytambo o Urabamba o en furgoneta fins a Hidroelèctrica (punt
de connexió sense res més que “quatre paradetes de menjar” -
7hores de trajecte) i d'allà o camines unes 3horetes més fins a
Aguascalientes (o Machupicchu poble) o agafes el tren (30-40min.: uns
30$/pax).
Com
ja us imaginareu, nosaltres vem triar el tren...noooo, és broma!!
L'opció escollida va ser furgo+cames, és a dir, el camí més llarg
però alhora el més gratificant pel contacte que et permet amb la
zona i la naturalesa que l'envolta.
 |
| Les ruïnes estan ubicades dalt la muntanya que es veu al fons...doncs cap allà que anem!! |
 |
| Aguascalientes al fons de l'imatge (ja arribem!!) |
Arribàvem
a Aguascalientes prop les 6 de la tarda. A la plaça local ens
esperava el Rubén Darío (nom de telenovel·la, no?), el nostre guia
a les ruïnes i la persona que ens mostraria com arribar-hi i on
dormir.
Quedàvem
amb ell a les 6 del matí següent a les portes d'accés de la zona
arqueològica (com ja sabem és troba dalt de tot de la muntanya).
D'hora, no? Llavors imagineu-vos quan el guia ens va dir que per
arribar a l'entrada de les ruïnes es triga (a pas lleugeres) 1hora i
mitja més!! Què vol dir això? Doncs que abans de les 4:30h del
matí, tot fosc encara com la gola del llop, el Jordi i la Judith
posaven rumb a la muntanya del Machupicchu, a pujar escales i escales
sense parar ascendent dels 2.040m. d'Aguascalientes als 3.051m. On
s'ubica la zona arqueològica.
Suats
i una mica cansats arribàvem al punt de citació 10min. abans de
l'hora prevista, on el Rubén D. ja ens estava esperant. Després
d'esperar a que acabessin d'arribar la resta de companys del grup,
entràvem amb moltíiiiissimes ganes i il·lusió a una de les 7
meravelles del món modern: el Machupicchu!!!!!!!
 |
| SENSE PARAULES!!! |
Allà
l'any 1.450 l'emperador inca Pachacutec va ordenar la construcció
d'una vila a portes de l'Amazònia coneguda amb el nom de Machupicchu
(muntanya vella en quechua) en honor al nom de la muntanya que
la sustenta (encara que no és el seu nom original), i també amb el
sobrenom de la ciutat perduda dels inques.
La
impressionant ciutat, invisible des de baix a la vall, es troba
envoltada de frondosa jungla i està, al mateix temps, ubicada
propera a una vessant del riu Urubamba, és a dir, Machupicchu està
construïda entre recursos naturals imprescindibles per a la vida
quotidiana d'aquells temps: l'aigua, les canteres, el bosc, etc.
La
qualitat del treball de les pedres (tallades i polides magistralment)
indica que la ciutat fou habitada per la noblesa inca. Per sobre de
tot, per això, Machupicchu fou un santuari; una vila religiosa on
s'hi realitzaven des de rituals d'adoració al Sol fins a
observacions astronòmiques.
 |
Encaixaven meticulosament |
 |
| Sembla ser que així eren les vivendes de la noblesa |
 |
| Interior d'una casa noble |
La
ciutat estava dividida en dos sectors diferenciats: l'agrícola i
l'urbà. La primera comprenia una successió de terrasses agrícoles
amb un elaborat sistema de filtrat i drenatge d'aigua (realitzat per
capes de diferents materials: pedres, terra, etc.) que, amb una
pensada estructuració, els permetia també utilitzar-les per limitar
l'erosió de la muntanya en cas de fortes pluges. La part urbana està
alhora subdividida en: zona administrativa (palaus), sagrada (temples
i observatoris astronòmics) i zona civil (habitacions, graners,
tallers). També disposaven d'una àrea d'aprenentatge.
 |
| Al centre de la imatge s'hi aprecia la cantera |
 |
| Zona agrícola i área administrativa |
Aquestes
construccions inques eren d'una sola planta, fetes de pedra tallades
amb molta precisió i estaven cobertes amb sostres de palla. Les
lleus inclinacions dels seus murs permetien una bona resistència als
terratrèmols, com ja havíem pogut apreciar a la ciutat de Cusco, i
els materials que empraven eren respectuosos amb la pachamama
(Mare Terra).
Plena
de meravellosos temples i d'unes vistes formidables, encara no se sap
amb exactitud el per què fou abandonada abans de ser culminada
(i de la conquesta espanyola) convertint-se en una ciutat oblidada
durant centenars d'anys, fins el seu descobriment l'any 1.911.
 |
| Rellotge solar |
 |
| Pont al no-res |
Machupicchu
és doncs per nosaltres la postal ideal per enviar des de Perú, un
escenari on la naturalesa, la cosmovisió andina i l'avançada
arquitectura dels inques cacen a la perfecció.
Malauradament la intenssíssima pluja que ens va caure durant la visita no ens va permetre ascendre a la muntanya Machupicchu (amb reserva prèvia i cost extra) però les vistes que vem tenir quan els núvols ens ho van permetre ja ens van deixar ben feliços!!
Perquè
tot i l'aiguat el Machupicchu ens va enlluernar i enamorar de tal
manera que necessitem tornar-hi ja!! :P
P.D: El tercer dia el vem dedicar a visitar el petit poblet d'Aguascalientes i a descendre fins a Hidroelèctrica on havíem d'arribar màxim a les 15h per agafar la furgoneta de tornada a Cusco.
INFO*:
Una altra opció per aquelles persones que prefereixin no pujar
escales fins al Machupicchu és agafar els busos llançadors des del
poble. El trajecte dura uns 20-30min. I té un cost de 16$/pax.
encara que no et lliures tampoc de matinar perquè es formen tals
cues que has d'estar allà sobre les 4:30h també.
INFO*:
Els tours a Machupicchu poden ser d'una o dues nits a Aguascalientes.
Nosaltres vem triar la segona opció i la veritat és que vem
encertar de ple perquè et permet visitar les ruïnes durant tot el
dia, l'estona que vulguis o necessitis. Fent només una nit implica
que com a màxim allà a les 11:30-12h abandonis el Machupicchu per
estar de tornada a Aguascalientes i agafar el tren a quarts de dues.
Per tant, si podeu feu dues nits!
INFO*:
Per pujar al Machupicchu caminant recomanem portar llanterna, força
aigua i una muda de roba perquè arribes a dalt suadíssim/a!! També
recordeu portar impermeables perquè el temps a la muntanya és
sempre imprevisible.
 |
| Cal anar amb aquestes pintes? |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada