POTOSÍ
Ara
sí; marxàvem a Potosí. Ens esperava un trajecte d'unes 3h30min. de
constants corbes per arribar a una de les ciutats més tristes i
alhora riques del nostre viatge.
Potosí
és, als seus 3.900msnm, la ciutat més alta del món, amb més de
100.000 habitants. Estar a aquesta alçada es nota, i molt; has de
caminar a poc a poc perquè com sense voler acceleris el pas notaràs
com et comences a ofegar, el pit se't oprimeix i el cor se't
accelera. Així que, per evitar altre cop el mal d'alçada, hem de
passejar relaxadament, caminant sense presses. Més que mai ens hem
d'aplicar la dita de “les presses no són bones”.
La
ciutat és coneguda mundialment per les seves mines de plata,
explotades des de l'època de la colonització espanyola. Actualment
hi ha tour turístics que et permeten accedir a dins la mina,
conversar amb els miners i veure les seves condicions de treball però
la duresa del visita, la tristesa que ens suposaria, l'espai fosc i
angoixant que són les mines, i sobretot l'ètica van fer que ens
“tiréssim endarrere” i preferíssim no conèixer de primera mà
la mina del Cerro Rico de Potosí.
Sense
saber-ho ens vem trobar que a Potosí, aquell dia, se celebrava la
“Festividad del dia del niño”, un dia on els nens fan
xocolatades als col·legis, llueixen els seus millors tratges i
surten a passejant amb els seus pares pel carrer.
 |
| Ambientassu a la plaça |
 |
| Vista de Potosí amb la muntanya del Cerro Rico al fons |
SUCRE
A
menys de 4hores de Potosí hi trobem Sucre, la capital oficial del
país, encara que en ella només s'hi ubica el poder judicial de
Bolívia perquè la resta d'òrgans de l'Estat estan establerts a La
Paz.
Sucre,
declarada Patrimoni Històric i Cultural de la Humanitat per la
UNESCO des de 1.992, és una petita població colonial d'arquitectura
blanca, amb casetes i carrerons estrets, empedrats i empinats. És
una de les ciutats d'arquitectura hispànica millors conservades
d'Amèrica.
De la visita a la ciutat destaquem les seves vistes des del mirador de La Recoleta, proper al museu indígena i al mercat artesà de la zona; o el Parque Simón Bolívar, on s'hi pot trobar una reproducció de la torre Eiffel (en tamany molt més petit), navegar pel seu canalet o simplement asseura't i veure la gent passar.
Sucre és, per nosaltres, una de les ciutats més boniques de les visitades fins ara on l'ambient jove i estudiantil es palpa només sortir al carrer.
Dormíem
en un antic convent actualment reformat com a hotel; era la Casa
de Huéspedes Cóndor B&B (Hab. doble amb bany privat i
esmorzar: 140pesos/nit), un indret bonic i molt agradable.
*INFO: A les terminal d'autobús de Bolívia s'ha de pagar una petita quota d'entre 2 i 5 pesos bolivians pel que ells anomenen “l'ús de la terminal”, és a dir, per creuar-la per agafar el transport.
*CURIOSITAT: És la ciutat amb més noms i sobrenoms que coneixem; és coneguda com Choquechaca, La Plata; Chuquisaca o Sucre i amb sobrenoms com La ciutat Blanca, La vieja o La Culta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada