Com ja hem comentat, nosaltres vem fer
el desplaçament a l'Illa del Sol des de Copacabana, una petita
població, de constants pujades i baixades.
Té una blanca catedral ben
interessant, amb un ampli pati i amb la beneïda verge morena de la
Candelera, esculpida per un inca i ubicada en un camarín a dalt
l'altar d'on mai s'ha mogut per superstició del desbordament del
Llac Titicaca, si es toca.
També a Copacabana vem visitar
l'IntiKala o Pedra del Sol, un conjunt de blocs de roca esculpits a
mode de seients i pedestals (o adoratoris) on els caps de la
comunitat inca es reunien per acordar i tractar temes.
Un altre lloc visitat va ser el mirador
del cim d'El Calvario, conegut així per la quantitat d'escales que
hi ha per arribar al cim i el ritual que es fa al pujar-les passant
per cadascuna de les 14 estacions del Via Crucis que hi ha a peus de
cada tram d'escales per deixar-li una pedreta. També el carrer 6
d'agost s'ha de passejar, per ser el més cèntric (i turístic) de
tots i perquè et porta fins a vores del llac.
De lluny, El Calvario no sembla tant empinat...però ho és! |
Vistes des de dalt |
Representació del Sol naixent del Llac |
Carrer 6 d'agost |
Ens vem allotjar a casa del Samuel i la
seva família, al Hostel La Casa del Sol (hab. doble amb bany
- 70PB) i quan vem tenir l'incident amb l'agència, ens van ajudar
i assessorar de com solucionar-ho.
Des de Copacabana també creuàvem la
frontera amb Perú, ben fàcil i ràpidament. Ho fèiem en bus per 30
pesos bolivians/pax en un trajecte
d'una mica més de dues hores.
*INFO: Ja havíem llegit i ens havien
advertit que la població boliviana és manté bastant tancada a
l'estranger, no sabem si per por a perdre la seva identitat o perquè
no els hi fem gens de gràcia però sigui el motiu que sigui, no els
agradem massa i ho notareu amb les contestacions, les ignoràncies o
les males cares d'alguns dels seus locals (cap al turista). Podem dir que no és un país on et
sentis calorosament rebut per la seva població, tan sols per a
aquelles persones que es dediquen al turisme.
És una llàstima perquè tot i la
preciositat de les seves terres, a vegades acabaves el dia amb mal
sabor de boca a causa d'alguna malhumorada contestació o crit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada