dimarts, 16 de juny del 2015

BOLÍVIA: DIA 243 - COPACABANA


Com ja hem comentat, nosaltres vem fer el desplaçament a l'Illa del Sol des de Copacabana, una petita població, de constants pujades i baixades.
 
Té una blanca catedral ben interessant, amb un ampli pati i amb la beneïda verge morena de la Candelera, esculpida per un inca i ubicada en un camarín a dalt l'altar d'on mai s'ha mogut per superstició del desbordament del Llac Titicaca, si es toca.
 
 
També a Copacabana vem visitar l'IntiKala o Pedra del Sol, un conjunt de blocs de roca esculpits a mode de seients i pedestals (o adoratoris) on els caps de la comunitat inca es reunien per acordar i tractar temes.

 

Un altre lloc visitat va ser el mirador del cim d'El Calvario, conegut així per la quantitat d'escales que hi ha per arribar al cim i el ritual que es fa al pujar-les passant per cadascuna de les 14 estacions del Via Crucis que hi ha a peus de cada tram d'escales per deixar-li una pedreta. També el carrer 6 d'agost s'ha de passejar, per ser el més cèntric (i turístic) de tots i perquè et porta fins a vores del llac.
 
De lluny, El Calvario no sembla tant empinat...però ho és!
 


Vistes des de dalt
Representació del Sol naixent del Llac


Carrer 6 d'agost
 
Ens vem allotjar a casa del Samuel i la seva família, al Hostel La Casa del Sol (hab. doble amb bany - 70PB) i quan vem tenir l'incident amb l'agència, ens van ajudar i assessorar de com solucionar-ho.
 
 
Des de Copacabana també creuàvem la frontera amb Perú, ben fàcil i ràpidament. Ho fèiem en bus per 30 pesos bolivians/pax en un trajecte d'una mica més de dues hores.
 
 
*INFO: Ja havíem llegit i ens havien advertit que la població boliviana és manté bastant tancada a l'estranger, no sabem si per por a perdre la seva identitat o perquè no els hi fem gens de gràcia però sigui el motiu que sigui, no els agradem massa i ho notareu amb les contestacions, les ignoràncies o les males cares d'alguns dels seus locals (cap al turista). Podem dir que no és un país on et sentis calorosament rebut per la seva població, tan sols per a aquelles persones que es dediquen al turisme.
 
És una llàstima perquè tot i la preciositat de les seves terres, a vegades acabaves el dia amb mal sabor de boca a causa d'alguna malhumorada contestació o crit.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada