Com ja hem avançat en l'anterior post, des de Cusco es poden realitzar multitud de tours perquè no només la ciutat en sí disposa de forces atractius sinó que també els seus voltants són dignes de visitar. Per falta de temps (i de diners) nosaltres no vem poder visitar tots els indrets que ens hagués agradat veure però, al nostre parer, el tour imprescindible a fer des de la ciutat de Cusco és l'anomenat Tour del Valle Sagrado, d'un dia complet de duració, amb un cost de 40S/pax amb dinar inclòs. Dels altres, com la sortida a Maras i a les terrasses de Moray, tot i la bona pinta que tenien, no en podem opinar perquè desgraciadament no disposavem de més temps a la històrica ciutat.
El tour del Valle Sagrado de los Incas l'iniciàvem a les 9:00h del matí i el finalitzàvem prop de les 8:00h del vespre. Molt complert i recomanable, va consistir en visitar les ruïnes de Pisaq; les ruïnes d'Ollantaytambo (ruïnes i poble amb molt d'encant!); el poblet de Chinchero on ens van fer una demostració de com tenyeixen les teles de manera natural; les espectaculars vistes des de dalt la Vall Sagrada; una parada tècnica a Urubamba per dinar i finalment "parada comercial" a una fàbrica de plata per explicar-nos com donen forma al mineral.
 |
| Els catòlics col·loquen aquests bous a la taulada |
 |
| Gos peruà (sense pèl) |
El primer stop de la jornada el feiem a la zona arqueològica de Pisaq (perdiu). Segons els experts, aquestes ruïnes són unes de les més interessants de la zona sagrada i del Perú. Ubicades entre la confluencia de dues valls que dominen el paisatge, les ruïnes foren construïdes pels inques com a fortalesa per defensar la Vall Sagrada i protegir-se de les tribus amazòniques.
Tot i la seva situació estratègica
(objectiu primordial), Pisaq es convertí també en un important
centre religiós i administratiu esdevinguen al cap dels anys en un
dels millors exemples de l'arquitectura inca per les seves grans
terrasses agrícoles amb doble funció; la d'alimentar a la seva
població i la de subjectar la muntanya.
 |
| Terrasses agrícolas i de subjecció |
 |
| Cementiri dins la muntanya (els forats són tombes) |
 |
| Pisaq des de dalt |
De Pisaq marxàvem a una altra zona arqueològica, la d'Ollantaytambo, fent però una parada en el camí per dinar a Urubamba (en vem posar les botes!!).
El poblet d'Ollantaytambo és encantador amb les seves casetes de màxim dues plantes i els seus carrers completament adoquinats, és l'únic poblet de la Vall que ha mantingut una estructura urbana inca. A més, la seva proximitat (enganxades!) a les ruïnes encara el fa brillar més.
 |
| Les ruïnes d'Ollantaytambo junt a la seva actual vila |
Com la grandíssima majoria de zones arqueològiques descobertes, les ruïnes d'Ollantaytambo també van ser un centre militar, agrícola i, per suposat, cerimonial. La qualitat amb que varen construir els temples i palaus (inacabats per l'arribada dels espanyols) demostra i dóna una idea de la importància del lloc. Allà, els inques hi construïren terrasses agrícoles, canals, ponts i camins separant la part habitada pel poble (on s'hi troba l'actual vila) de la fortalesa (on hi vivia la noblesa) mitjançant el traç del riu Patacancha.
 |
| Des de les ruïnes |
 |
| Les ruïnes d'Ollantaytambo....a tope de turistes! |
 |
| Perfecció en la juntura de les pedres (tallades a mà) |
 |
| Veieu dues cares a la roca?? |
 |
| Vista de les ruïnes |
 |
| Portal amb la creu inca al terra |
Del bonic Ollantaytambo posàvem rumb a la fàbrica de plata on, a part d'incentivar-nos a que compréssim alguna peça del mineral, podies observar com el treballen.
Chinchero, o la vila de l'Arc de Sant Martí en quechua, seria la nostra última parada de l'excursió. En el poble hi destaca per sobre de tot la seva església colonial assentada sobre els murs d'un anterior palau inca. Petita, blanca i amb un gran jardí que l'envolta, la decoració dels seus frisos, retaules barrocs i pintures murals és una mescla de la cultura andina i espanyola, com també succeïa a la Catedral del Cusco.
Abans de visitar l'església però realitzàvem la darrera “parada comercial” del dia a la mateixa població de Chinchero on la seva comunitat indígena ens explicava i mostrava com tenyeixen les llanes de manera natural i quins elements vegetals i animals empren. Afortunadament és un poble on les tradicions encara es conserven, on les comunitats indígenes hi tenen molt a dir i on cadascú vesteix amb la seva vestimenta tradicional.
 |
| Chinchero: demo de com realitzen la decoloració pels teixits |
 |
| El teler |
De Chinchero també hi destaquen el seu mercat local i d'artesanies, “ben gran i colorit” diuen. Es realitza els diumenges (just el dia en que estàvem fent el tour) però quan hi arribàvem estava quasi plegat amb les últimes tendetes ja recollint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada