BOLÍVIA: DIES 229 a 234 - SALAR D'UYUNI

Ens havien comentat que el pas fronterís entre Argentina i Bolívia era complicat, llarg i, en certa manera, també perillós però per nosaltres creuar va ser fàcil i tranquil.

 

Sortíem d'Humahuaca (Argentina) amb destí La Quiaca (frontera Arg.) a les 10:00h del matí; 2h30min després arribàvem a la frontera amb Bolívia. La gestió dels visats va ser força ràpida al cantó argentí i bastant ràpida al bolivià. Entre el canvi d'hora (Bolívia és una hora menys) i la sorprenent agilitat en les gestions dels visats, ens van sobrar 3hores per fer el canvi de divises, provar el menjar del carrer que tan ens agrada i anar mirant les tendetes de camí a l'estació de trens.

 

També havíem sentit que els autobusos a Bolívia no són tant segurs com en d'altres països d'Amèrica Llatina així que vem preferir començar el primer trajecte en aquest país en tren. Aquests no surten cada dia; només hi ha un sol horari (a les 15:30h) i dues companyies, depenent el dia.

 

Vem viatjar amb Wara Wara, en tarifa executiva: era el primer desplaçament per Bolívia i no ens vem voler arriscar a agafar una tarifa poder un tan incòmoda pels seients. I la veritat és que amb l'executiva vem viatjar força còmodes (els seients eren com els d'un tren vellet estàndard d'allà).

 

 

Només creuar ja vem començar a veure les conegudes senyores “cholitas”, amb les seves llargues trenes i faldilles colorides i abombades. Encara no saben exactament d'on procedeix el terme de “cholitas”; depenent qui t'ofereixi la informació et diuen que és derivat de les persones mestisses, és a dir, d'ascendents entre espanyols conqueridors i natius perquè chulu significa mestís en llengua aimarà, o bé per cholos que són les persones que van emigrar del camp als pobles o ciutats.
 

 

UYUNI

Eren passades la 01:30h de la matinada quan arribàvem a un fred Uyuni. Sense ni una ànima pel carrer, ens vem dirigir directament al Hostel que havíem reservat, a només 150mts. de l'estació de trens. Era el Residencial La Cabaña (154PB – hab. doble amb esmorzar i bany compartit i 245PesosBolivians – Hab. doble amb bany privat), res de l'altre món però cèntric i força econòmic.

 

L'endemà el teníem destinat a anar d'agència en agència per reservar el tour de tres dies pel Salar d'Uyuni. L'objectiu era trobar una agència que ens oferís bon preu i alhora ens causés bona sensació. Finalment el vem contractar amb Andes Salt Expeditions (700PB/pax).

 

Juntament amb una simpàtica parella argentina, dos joves alemanys i el Walberto (l'agradable conductor-guia) començàvem una travessia que duraria els següents 3 dies i que esperàvem gaudir molt. I ho vem fer.

 

 

Iniciàvem l'aventura visitant el cementiri de trens, a pocs quilòmetres de la ciutat d'Uyuni, on multitud d'antigues i oxidades locomotores descansen per sempre degut a la seva proximitat amb un antic taller de reparació de trens. Actualment és lloc turístic i d'inici del tour i, per tant, està ple de guiris.

 

 

Del cementiri de trens fèiem parada al petit poblet de Colchani, una localitat a vores del Salar on els seus ciutadans es dediquen principalment al processament de la sal o al turista, amb tendetes de souvenirs. Aquí la parada va ser ràpida.

D'allà marxàvem directament a l'impressionant i gegantesc Salar d'Uyuni, l'atracció principal del tour i, per tant, la visita més ansiada.

 

El Salar d'Uyuni és el Salar més gran del món, amb una extensió de més d'11.000Km2. A més, està situat a gran alçada, a 3.663 metres sobre el nivell del mar i per aquest motiu, es recomana comprar pastilles o fulles de coca per mastegar i pal·liar aquest mal. Actualment el Govern d'Evo Morales vol postular el Salar per optar a Patrimoni de la Unesco.

 

 

Monticles de sal

Visitar-lo és un imprescindible si viatges a Bolívia perquè no et deixarà indiferent!! Tant si el trobes amb aigua o sec, la imatge d'un paisatge increïblement blanc que mai s'acaba no té desperdici.

 

I enmig del enlluernador blanc, sense cap altre cotxe ple de turistes pels voltants, ens vem parar en un punt conegut com el ojo del salar per fer-nos les tipiquíssimes fotos amb perspectives.

Curiosament a part de sal, al salar també s'hi pot trobar liti, un mineral apreciadíssim per a la indústria química, electrònica i automobilística. Un 70% del liti mundial es troba en aquesta reserva...imagineu-vos el que això significa!!

 

Sense abandonar el Salar, el guia-conductor ens mostrava el monument que emergeix com d'entre la sal per homenatjar al Dakar, ja que per aquesta meravella hi creuen els vehicles participants.

Banderes que el turista clava al gel

Dins de la reserva de sal s'hi poden observar també diverses edificacions hoteleres de luxe. Aquests hotels són construïts completament de blocs de sal i, degut a la seva ubicació i a la particularitat del material amb el que estan fets, la tarifa per nit supera els 600$!! Si pensàveu anar-hi aquest cap de setmana ho teniu fotut perquè hi ha llista d'espera d'un any.

 

Paret de sal

Després de mirar per fora els hotels de luxe ja marxàvem cap a l'Illa d'Incahuasi o del pescado, coneguda amb aquest nom per la forma que té d'aquest animal si mirem l'illa des d'una vista aèria.

 

L'illa es troba enmig del no-res, sorgint de sobte del blanc Salar. Accedir-hi té un cost de 30pesos no inclòs en el preu del tour però ja que hi érem hi vem entrar. És una illa no habitada, de pedra volcànica i plena d'altíssims cactus. No té “res més” que, des de la part més alta de l'illa, es pot observar l'immensitat del Salar.

Pedres formades de lava volcànica

A la sortida ens vem topar amb un grup de francesos que, mitjançant la seva música, pretenien viatjar per tot Sud-amèrica.

 

Dormíem a San Juan, en un hotelet força bàsic, fred i humit.


El llit, les parets i el terra de sal

 

A les 7h en punt del matí següent ja estavem esmorzant i mitja hora després iniciàvem la ruta del dia passejant a la vora d'algunes de les 5 llacunes (Cañapa, Hedionda, Chiarkota, Honda i Ramadit) que té la Reserva Natural del Salar.

Amb el volcà Licancabur al fons, de 5.868m, situat a la frontera entre Bolívia i Xile.

 

Al sud de la Reserva hi trobàvem els originals paisatges desèrtics de Salvador Dalí, que sorprenentment en veure'ls et recorden a l'artista. També volcans i formacions rocoses.

 

Posteriorment travessàvem el Parc Nacional Eduardo Avaroa (entrada: 150PB/pax) per creuar-nos amb diverses i elegants vicunyes i poder observar l'arbre de pedra, un element natural rocós que té forma d'arbre a causa de l'erosió dels forts vents durant centenars d'anys.

 

 

Dins del Parc també ens paràvem a apreciar la curiosa laguna colorada, una llacuna de colorits tons vermellosos (a causa d'un mineral que es troba a l'aigua) plena de flamencs...milers de rosats flamencs!

Els puntets de la foto són flamencs!!

 

La segona nit la fèiem en una minúscula àrea completament desèrtica (dins del Parc Nacional!) on només hi havia unes vuit-deu edificacions d'una sola planta de les quals totes eren hotelets bàsics i molt semblants (estaven enganxats un de l'altre i costava diferenciar-los) excepte una tendeta on el turista pugui comprar alcohol, bàsicament. Aquella nit dormíem els 6 components del grup junts en una mateixa habitació.

 

 

Al dia següent ens esperava un llarg dia. Dos companys i jo ens llevàvem amb el temut mal d'alçada al cos (nàuseas, diarrees i malestar) així que, com vem poder, no ens va quedar altre remei que, a les 5h del matí, estar en peu per iniciar el recorregut del dia :s

 

Aquell dia era el torn dels volcans, dels guèisers i les fumeroles, d'aigües termals (quina llàstima no estar en condicions per entrar-hi) i de la llacuna verda, tot i que el color que li dona nom es reflecteix a l'aigua més aviat per la tarda.

La resta del dia va consistir en viatjar de gairebé la frontera amb Xile fins a la ciutat d'Uyuni, és a dir, més de 8hores de cotxe. Paràvem per dinar vora un riu ple de llames.

Ja a Uyuni l'intenció inicial era agafar el bus de les 18h de la tarda, direcció a Potosí, però degut al meu estat, vem aplaçar el trajecte per l'endemà matí, fent de nou nit al mateix hotel on ens havíem allotjat amb anterioritat.

 

L'endemà jo ja em començava a trobar millor però el Jordi havia passat mala nit (també pels efectes del mal d'alçada) així que vem decidir quedant-nos un altre dia més a Uyuni només per descansar i recuperar-nos.