Vista la cerimònia de comiat d'un mort, vem canviar totalment "de registre" i vem anar a veure un altre ghat: el Dashashwamedh Ghat (o Main Ghat), on s'hi practiquen rituals a l'oració amb danses i música. És a dir, uns rituals mooolt diferents als vistos abans. Es realitzen cada vespre a les 19h i tenen una gran expectació i acollida entre els locals.
 |
| Dansa a l'oració hindú |
Ja us hem dit més d'un cop que caminar pels carrers de la Índia és "jugar-se-la" una mica esquivant animals, motos, autorickshaws i rickshaws (bicis amb una "carrossa" enganxada darrera per portar gent). Doncs anant d'un ghat a l'altre vaig tenir (Judith) un petit accident: un rickshaw no va controlar bé les distàncies i em va fotre un bon cop al bessó. Estic bé, només una bona rascada que em va fer veure les estrelles!
 |
| El blau uns dies després |
L'endemà vem voler conèixer alguns dels principals monuments de la ciutat abans d'agafar el tren cap a Ghorakhpur. Ho vem provar de fer caminant però les distàncies dels mapes no són les mateixes que en la realitat. Així que de tots els monuments que teníem pensat veure aquell dia, només vem poder veure el temple vermell, el temple d'or i la zona dels ghats. Tampoc ens va ajudar massa l'aiguat que va caure...buaah quina força!! Sort que estàvem a aixopluc! Cansats, vem decidir tornar a la guesthouse i descansar una mica abans d'agafar l'últim tren indi que ens aproparia a...Nepal!!
 |
| El temple...vermell! |
El tren nocturn va arribar amb una hora de retràs encara que no ens va afectar massa perquè anàvem amb marge suficient per agafar el bus que ens portaria fins la frontera. L'únic a destacar va ser que mentre esperàvem a que arribés el tren, asseguts en un banc de l'estació, el Jordi va fer una nova amiga: una de les múltiples rates que rondaven per allà se li va pujar a la bambaaa!! Aaarggghhh!! Quin fàasticc!! Quasi ens morim del susto, entre el fàstic, el crit del Jordi i la corredissa de la Judith, vem servir d'entreteniment als viatgers avorrits que esperaven com nosaltres.
Ja a Ghorakhpur vem agafar un bus turístic que ens va portar fins prop de la frontera. Vem trigar 3hores però s'ha de tenir en compte que vem parar diverses vegades: per a que el conductor dinés, per a que anés al lavabo, per a que un passatger comprés menjar,...típic de la Índia.
 |
| A la frontera. Gràcies al coreà que ens va fer la foto per fer-la just quan passava el camió |
Allà vem tramitar la sortida de la Índia i posteriorment el visat d'entrada a Nepal (25$ - 15 dies).
**CURIOSITAT. A Varanasi vem fer un gran descobriment: el Kerala Café, un gran establiment de menjar local molt bo i econòmic. Estava sempre ple de gent i la gran gran majoria eren locals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada