Hem agafat el bus "de luxe" a Sauraha (Chitwan) a les 09:00 del matí i després de 5hores de trajecte i mig bus vomitant (són 5h de corbes), hem arribat a Pokhara.
La primera impressió ha estat molt bona: poblet rodejat de muntanyes, un passeig amb tendetes, un preciós llac, molts hotels i restaurants. Sembla força turístic però l'ambient és agradable. És turístic per la seva privilegiada ubicació; és el poble més proper pels viatgers per allotjar-se i gestionar els permisos per poder realitzar qualsevol tipus de trekking per l'àrea de conservació de l'Annapurna.
Si vens aquí per aquest motiu, no cal ni que carreguis la maleta de material de trekking perquè moltes de les tendes de Pokhara (zona Lakeside) estan dedicades a la venta de tot tipus de material, i la majoria de la marca North Face (sandàlies Teva a 1400NPR, pantalons a 1000NPR, jaquetes goretex sobre 2500NPR encara que en desconeixem la qualitat final).
A la frontera, mentre gestionàvem els visats, ens vem crear amb una parella que feia la nostra ruta Índia-Nepal però a la inversa i ens va recomanar un hotel a Pokhara. A Chitwan vem estar buscant opinions sobre l'Hotel i vem decidir provar a veure què tal. L'hotel Lotus Inn (8€/nit) està molt ben ubicat, a la zona Lakeside. És un petit hotel familiar regentat pel Ganesh i la seva dona. En ell hi farem dues estades: la primera just a l'arribar (2 nits) i la segona al tornar de l'Annapurna (nits per determinar). Així que ens anirà perfecte perquè ens guardin les motxilles que no pugem a la muntanya.
 |
| Habitació del Lotus Inn |
Els dies previs a l'ascens vem aprofitar-los per passejar pels voltants del llac (guapíssim! a la tornada agafarem una barqueta per navegar-lo), visitar el poble relaxadament, les cascades de Devi, les coves Gupteshwor i el Monasteri tibetà (res de l'altre món...).
 |
| Vista des del passeig |
 |
| Relaxant-nos als peus del llac Phewa |
 |
| No ens podem estar de fer el tonto |
 |
| Vestits per l'ocasió |
 |
| Cascades de Devi |
**CURIOSITAT. A l'hora de sopar vem anar a la terrasseta d'una pizzeria i, per sorpresa nostra, en el restaurant del costat estaven fent en directe un programa de televisió de l'estil de "nuevos talentos" o "tu sí que vales" jajajaja va estar divertit! (Fins i tot la tv local té talls de llum en directe -fet mooolt habitual a Nepal)
Després de fer el trekking i de deixar enrrera la hipermegasuperhumitat de la muntanya ja tornem a ser a Pokhara. Ara que les cames estan més relaxades comencem a notar que les tenim hipercansades. Poder és per la forma taant rara que tenim de caminar que semblem robocops? O poder és per les "superagujetas" que tenim? Sigui el que sigui, necessitem descansar així que ens quedarem uns dies a Pokhara per agafar forces i continuar l'aventura.
Finalment vem necessitar quasi tres dies per recuperar-nos del tot, encara que ja el segon dia era un altre cantar. Així que el primer dia només vem descansar, fer un passeig pel llac, menjar i descansar. I els altres dos vem aprofitar per "fer turisme": visitar el monasteri budista (decepció! és com el tibetà; un edifici "normal" on hi viuen els monjos budistes i que, a sobre, ens va costar 5hores trobar-ho! No té res més) navegar pel llac Phewa i visitar el Temple de Barahi que està enmig del llac (una passada!! quin relax i quina pau transmet aquest llac!!) i anar de passeig amunt i avall fins que començava la pluja.
 |
| Aixecant un edifici amb bastides (andamios) de bambú, no problem! |
 |
| Panoràmica des de la barca |
 |
| Un dels carrers comercials de Pokhara |
I és que des de la tornada de l'Annapurna ens ha plogut totes les tardes, i no una pluja de 10 minutets d'aquestes que quasi ni et mulles, sinó un super aiguat de no parar durant força estona. És època de monsons, mooolt ens havien respectat fins ara!! I més a Pokhara que, per ubicació, és una de les zones on més litres per metre cúbic hi cauen.
Llàstima que el cel seguia ennuvolat i no ens va permetre apreciar les famoses vistes de la serralada de les muntanyes; ni des del llac, ni des del mirador de Sarangkot, que ofereix també bones vistes però que, entre lo lluny que estava, la pluja que queia i els núvols que ho tapaven tot, vem considerar que no valia la pena anar-hi.
 |
| Detall del mirador de Sarangkot des de la barca on s'observen multitud de "paragliders" entre el cel ennuvolat |
PD: Nepal ens segueix encantant! Ara cap a Kathmandú, la big city!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada