Crònica d'un viatge inoblidable: RESUM DE LA INDIA, PERSONATGES I CURIOSITATS

Del 20 d'agost al 03 de setembre de 2014

La sensació i percepció que a nosaltres ens ha donat la Índia és la d'un país pobre econòmicament però ric en monuments i temples. Però també ens ha semblat que és un país que ja li està bé com està; que no vol evolucionar o desenvolupar-se sinó que ja li "va bé" el que té. I no ens referim a alguna cosa que no puguin fer per falta de diners sinó per falta de ganes o d'actitud dels seus habitants. Poder és només una sensació, però és la que ens han transmès amb els seus costums, el seu "estil de vida" o les seves paraules.

És igual que estiguis al mig de l'estació esperant un tren i rodejat de rates per posar-te a dormir, que estiguis visitant un monument per fer "un riuet" allà o que vegis com tiren la brossa (sense bossa) per la finestra. És igual. És l'"aquí mateix" que en diem nosaltres.

I és una llàstima perquè aquesta "llei/costum" d': aquí mateix pixem, aquí mateix dormim, aquí mateix escopim, aquí mateix ho llencem, etc. fa que la imatge del país es deteriori, i si a aquest hàbit li afegim l'espectacular contaminació i la pressió constant a la que sotmeten al turista tant venedors com conductors perquè compri algun souvenir o contracti algun servei, aquest en surt espantat. I no és d'estranyar.

Sense oblidar les olors que provoca la deixadesa dels seus carrers, sense asfaltar, sense voreres, sense semàfors. Olors a "de tot": menjar, brutícia, insens, excrements d'animals diversos, orins de persones, flors de les ofrenes, etc.

No hi ha voreres, o no n'hem vist cap. Això fa que el carril per caminar/transitar d'una persona, un animal o un vehicle sigui el mateix. Campi qui pugui vaja!

No obstant, la Índia també té les seves meravelloses particularitats: un amplíssim patrimoni cultural immens, preciós i valuosíssim. I una aparentment respectada convivència entre les múltiples religions que hi co-habiten: hindú, musulmana, budista, sij, etc.

A la India has d'anar-hi amb paciència, moooolta paciència. I si no la tens, la trobes. I si la tens, la perds; com deia un amic que va estar aquí amb anterioritat. I es que és un país especial on el shock cultural amb el nostre país és brutal i inimaginable per molt que t'expliquin, et diguin o et narrin. I és que la realitat va superar la ficció que se'n diu.

Sort que pel camí vem gaudir de pobles com Jaipur o Khajuraho que amb la seva tranquil·litat van fer que no ens desaniméssim i seguíssim amb les ganes de conèixer més. I és que tenen veritables belleses de monuments que, un cop els tens davant, fan que se't oblidi tot el passat.

Més d'un cop havíem escoltat que la Índia enamora, però a nosaltres no ens ha acabat de convèncer tot i gaudir del seu impressionant patrimoni cultural i religiós. Poder no era el moment, poder no la vem visitar amb els ulls que tocaven, poder el fet que Delhi fos el nostre primer destí també ens va influir. Poder...

Així és Índia, amb les seves coses positives i negatives. Bé, com tot no? ...Poder a la propera ens enamora. Qui sap.

Hora local: +3h30m de Barcelona