SAN MIGUEL DE TUCUMÁN
Des de Puerto d'Iguazú,
25hores!! seguides d'autobús ens portarien fins a San Miguel de
Tucumán, capital de la regió de Tucumán. Posàvem els peus a la
ciutat passades les 10 de la nit, així que aquell dia no vem fer res
més que descansar.
Ja l'endemà el
dedicaríem a la visitar la ciutat:
 |
Un dels edificis més
emblemàtics de la ciutat és la històrica Casa de la Independència,
on el juliol de 1.816 congressistes vinguts d'arreu del país van
signar i jurar la Declaració d'Independència de l'Argentina.
La província de Tucumán
és coneguda com el Jardí de la República perquè en aquesta àrea
el verd és el color predominant. Aquí, a part de visitar la ciutat
de San Miguel de Tucumán, també es poden realitzar multitud de
senderismes que van des de travessar la selvàtica vegetació de les
Yungas fins a ascendre als diversos cims.
AMAICHA DEL VALLE
De San Miguel de Tucumán
ens vem desplaçar a un bell poblet situat entre àrides terres
semi-desèrtiques: Amaicha del Valle.
Coneguda com una de les
localitats pintoresques de la Vall de Calchaquí, Amaicha és un
poble petit on la vida passa sense presses pels seus habitants.
Terra de la comunitat
amaicha, veneren a la Pachamama (Mare-Terra) per demanar-li
fertilitat pels seus cultius i bestiar. Disposa d'un clima sec i
solejat amb poca humitat; diuen que fa sol durant 360 dies
l'any...doncs nosaltres hi vem estar un dels 5 dies restants perquè
ens va ploure!!
Vem arribar passat el
migdia així que la tarda la vem passar fent una petita caminata pel
riu fins a arribar a una escultura que tenen ben peculiar: la verge
tallada en fusta.
L'escultura representa la
verge immaculada que, amb una posició com si hagués ensopegat, és
subjectada per una gran mà (la base de l'obra) que simbolitza la mà
de Déu.
L'endemà matí, abans de
seguir amb la ruta, visitavem la plaça San Martín (plaça
principal) on al seu voltant s'hi ubiquen els principals edificis
governamentals, i el Museu de la Pachamama (entrada: 30ARS), extensa
exposició de l'art indígena (reproducció de vivendes, tapissos,
pintura, etc.) obra del seu controvertit i polèmic propietari, l'Hèctor Cruz.
 |
| Interior del Museu |
 |
| Representació del Sol (Inti) |
 |
| Escena de la vida tradicional pre-hispana |
 |
| En vermell, la Pachamama embarassada i a la dreta, la lluna (Qilla) |
QUILMES
Del Museu marxàvem a
Quilmes situat a només 18Km. d'Amaicha (direcció Salta) per la
coneguda Ruta 40, la carretera que creua Argentina de Sud a Nord.
L'autobús ens deixava en
aquesta mateixa carretera 40 i ens “tocava” caminar uns pocs
kilòmetres, carregats amb les motxilles i a ple sol, fins arribar a
l'entrada a les ruïnes de Quilmes però un amable local ens va
“carregar” en la seva pick-up i ens va deixar a la porta
d'entrada de les ruïnes...quina sort vem tenir!!
Les ruïnes de Quilmes són un assentament de la comunitat quilmes, situat entre immenses àrees de cardons (cactus), dalt d'un turó des d'on vigilaven i controlaven als enemics. Amb uns 3.000habitants a l'àrea urbana i uns altres 10.000 als voltants, la zona va aconseguir un gran desenvolupament social i econòmic. Però amb la conquesta espanyola, dels 13.000habitants que tenia la ciutat, només en van sobreviure uns 1.500 els quals van fugir a peu fins a Buenos Aires (només van arribar-hi 400).
CAFAYATE
Visitades les ruïnes,
agafàvem de nou un bus fins a Cafayate, localitat bàsicament
vinícola (plena de bodegues) des d'on vem donar inici al tour a La
Quebrada de las Conchas: preciós!!
A Cafayate vem allotjar-nos en el Hostel Huayra Sanipy (hab. doble amb bany compartit – 200ARS amb esmorzar), propietat d'uns joves germans que feia poc havien adquirit l'establiment i li havien donat un aire molt agradable.
 |
| Mural del carrer |
 |
| Original papelera, a Cafayate |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada