Ara ens tocava visitar l'Illa Nord i
per accedir-hi hi ha dues opcions: en avió o en vaixell. Nosaltres
ens decantaven per aquest últim i per no incrementar més del degut
el nostre pressupost vem preferir deixar la furgoneta que ens havia
acompanyat els últims 21 dies per realitzar un relocation.
Un relocation consisteix en
llogar a cost mínim una furgoneta que necessita ser portada d'un
punta a un altre; en el nostre cas, de l'Illa Sud a la Nord.
Normalment les companyies de lloguer de cotxes necessiten realitzar
aquest desplaçament per moure campervans d'una seu a una altra i per
això sol·liciten a través de diverses pàgines web com imoova
o transfercar, persones que ho puguin fer.
El lloguer de la furgoneta és quasi
insignificant i també et cobreixen el passatge de la furgoneta en el
vaixell que creua entre illes (que és un bon tanto! Més de 200$NZ).
A canvi, tu poses el teu “temps” en portar-la d'un cantó a
l'altre (disposes de 4 dies i un màxim de 1.200Km.), pagues la
gasolina i la citada renta per dia.
Aquesta seria la nostra “casa
amb rodes”:
Volíem aprofitar que aquests quatre
dies recorreríem la part sud de l'Illa Nord per visitar i veure tot
allò que ens pogués interessar perquè no teníem planejat tornar
“a baixar” de nou.
De Christchurch a Picton ho vem
recórrer d'una tirada, 350 Km., més de 5hores per les corbes.
Havíem estat per aquesta zona feia uns dies així que anàvem
directament a recollir el nostre bolset perdut a la policia de Picton
que ens estava esperant (tanquen a les 16h) i a descansar, que
conduir un trasto com el que portàvem cansa i l'endemà ens llevàvem
ben d'hora (a les 4:45h).
Vem dormir al mateix lloc que havíem
dormit 5 nits endarrera; al descampat habituat per a tot tipus de
vehicles, gratuït, molt proper al port de Picton. La ubicació ens
anava perfecta perquè a les 5:30h del matí havíem d'estar fent la
“facturació” de la furgoneta al vaixell.
I amb les pestanyes encara enganxades,
allà érem, a les 5:30 del matí, a la cua de vehicles que, com
nosaltres, passen d'una illa a l'altra. Hi ha un límit de quantitat i
tipus de vehicle per vaixell així que aconsellem reservar amb
antelació. Nosaltres vem viatjar amb la companyia Interislander, a
les 06:40 del matí, són 3hores10min. de recorregut i val 56$NZ per
persona.
 |
| El "petit" vaixell que creua les illes |
Entre vacaineta i vacaineta sense quasi
donar-nos compte ja érem a Wellington, la capital de Nova Zelanda.
Encara no baixes del vaixell que te'n adones que ets a una gran
ciutat, de les de grans edificis i força tràfic. Com anàvem amb la
“casa amb rodes”
vem preferir no profunditzar massa a la capital i “només” donar
una volteta per observar l'ambient de la ciutat. No vem fer massa
més.
El dia ens va portar fins a un càmping
proper al Parc Nacional de Tongariro. La companyia de relocation
et facilita quilòmetres ajustats pel desplaçament però fent
càlculs vem creure que podríem acostar-nos fins al Parc Nacional i
fer el trekking pels volcans, una de les 10 millors caminates d'un
dia diuen. I ho vem fer.
A les 9 del matí iniciàvem el
trekking, faríem el recorregut a la nostra manera: començant per la
sortida i donaríem mitja volta a una mica més de la meitat del
recorregut per veure el que més ens atreia: els llacs i volcans.
D'aquesta manera, tot i que el camí era més dur per ser trams de
pujades, ens asseguràvem retornar al pàrking on teníem la “casa
amb rodes” i evitàvem pagar 30$NZ/pax per un
trajecte d'uns 15minuts de shuttle, des d'un pàrking a
l'altre.
El trekking està establert en unes
6-8hores de caminata, amb trams més complicats que d'altres.
Nosaltres, al variar la ruta i tornar enrrera vem trigar 7h40min però
cal afegir que hi vem sumar l'ascens al cràter vermell, que és una
horeta ben dura. Però les vistes s'ho mereixen.
 |
| L'actiu volcà Rähui |
Un trekking molt recomanat tant pels amants de la muntanya i dels bons paisatges com pels fanàtics de “El Sr. dels anells” perquè Mordor a la pel·licula està escenificat a la zona del cràter vermell que, a més a més, és la part que nosaltres hem considerat més bella i atractiva juntament amb els petits llacs de color turquesa.
 |
| El cràter vermell, realment alucinant |
 |
| Cràters des dels núvols |
 |
| L' Emerald lake |
 |
| Els tres llacs de color turquesa...preciosos! |
Cansats, de tornada a la “casa
amb rodes” ens tocava conduir més per reduir
distàncies per l'endemà, el dia d'entrega. Així que, a mig camí,
aprop de Hamilton, és on vem considerar parar per fer nit, a Keeleys
Camping, només permès per a furgos amb “self-contained”,
com la que portàvem.
L'endemà, d'hora, ens dirigíem a
Auckland per retornar la furgoneta ben neta i polida, després d'una
profunda neteja per treure-li tots els insectes enganxats en el
frontal :p. Primer però recollíem la Wicked (nova
super-furgo) que teníem reservada per així evitar un desplaçament
en transport posterior i alhora per poder sortir de la ciutat, sense
entretenir-nos, un cop ens l'entreguéssim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada