divendres, 15 de maig del 2015

NOVA ZELANDA: DIES 167 a 206 - ILLA NORD Part II

Ja ens trobàvem a la recta final del viatge per Nova Zelanda però encara ens faltava visitar algunes de les principals regions de l'Illa nord.
 
A mig matí arribàvem a la Península de Coromandel, àrea ubicada a l'est de l'illa. Des de la petita població de Thames, punt neuràlgic de la zona, vem iniciar la ruta fins a Coromandel town però la pluja i la boira ens van impedir gaudir de les vistes que mig s'apreciaven quan el temps ens donava una oportunitat.
 
De la regió, un dels atractius a destacar és la Cathedral Cove, una immensa roca situada a la platja de la Reserva Marina de Hahei que degut a l'erosió del vent i l'aigua ha format una petita cova (o tunel) que connecta dues platges entre sí. S'hi arriba a través d'un camí de frondós bosc (d'una horeta i poc de duració) que inicia al mini-poblet residencial estiuenc d'Hahei. (Recomanem portar el tratge de bany a sota per fer una capbussadeta al mar).
 


















 

D'aquesta espectacular formació marxàvem a una altra platja que ens oferiria una altra curiosa imatge de la naturalesa; l'emissió d'aigües molt calentes que sorgeixen a la sorra de la platja Te Puia degut a l'activitat volcànica subterrania propera a la zona. Allà hi vem fer la tarda, alucinant amb la gran congregació de gent que buscava relaxar-se a les Hot waters però no entenem com ho pretenien amb tanta gent i l'aigua tant cremant (perquè cremava i molt!)



Expectant
Amb tumbones i tot!!
Semblava Salou a l'agost!!


















De camí a Rotorua paràvem a la carretera de State Highway (Waikino) per fer un parell de rutes que ens portarien a descobrir les Mines Crown i Karangahake Gorge (explotadores d'or) i on, gràcies al Window walk, pots endinsar-te dins dels seus foscos túnels i imaginar-te com seria la dura activitat minera en els seus temps.
 
De camí a les mines



Jordi "el miner"
 
 
















De les mines ens aturàvem a Katikati, un petit poble conegut com “el poble dels murals” degut a que, com el sobrenom del poble indica, està ple de murals antics a les seves parets (més de 55) i de peces d'art.  
 

 
 










Abans d'arribar a Rotorua però, tornàvem a visitar unes altres mines. Aquesta vegada li tocava el torn a les mines de Martha a Waihi, que actualment estan treballant en elles per convertir-les en un llac d'esbarjo i navegació.

Les mines de Martha
Fixeu-vos lo petits que es veuen els camions...


...i lo immensos que són en realitat
  
A Tauranga hi estàvem de pas, per carregar piles i fer una visita ràpida a la ciutat. D'allà posàvem rumb a Rotorua, la cuitat del sofre, les fumaroles i l'activitat volcànica.
 
Només arribar visitàvem el Parc Kuirau, amb diverses foses naturals on s'hi pot observar iode en ebullició causat per la forta activitat termal de la zona, i els llacs Rotorua i Okareka, aquest últim a les afores de la city.
 

L'endemà ens apropàvem fins al centre d'activitat termal de Wai-O-Tapu on mitjançant tres recorreguts establerts es poden apreciar guèisers, cràters volcànics, “piscines” de iode i sofre o terrasses de quars, entre altres. Els paisatges i colors que en aquesta zona es generen són una bellesa.
 






Cràter


Guèiser en erupció
Quars

Ja de tornada a la gran ciutat, Auckland, deixàvem la nostra estimada super-furgo per seguir el trajecte “sols”, de hostel en hostel com havíem fet fins ara.
 
A Auckland hi vem estar 3 dies, suficients per conèixer les principals atraccions de la ciutat com són: el Domain Park, la casa d'aduanes, visitar la Sky Tower, passejar tranquil·lament per Queens St., esperar l'arribada dels velers participants en el campionat de vela o anar a una exposició d'art de l'excèntric Billy Apple.
 
 
L'Sky Tower

L'inici de Queens St.
El bullici del centre


Des del port
L'arribada del campionat de vela


Personatges de la ciutat
Al museu artístic de B. Apple




















Comencem nova etapaaa!!! Amèrica ens espera!!!





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada