Ja ens trobàvem a
la recta final del viatge per Nova Zelanda però encara ens faltava
visitar algunes de les principals regions de l'Illa nord.
A mig matí
arribàvem a la Península de Coromandel, àrea ubicada a l'est de
l'illa. Des de la petita població de Thames, punt neuràlgic de la
zona, vem iniciar la ruta fins a Coromandel town però la pluja i la
boira ens van impedir gaudir de les vistes que mig s'apreciaven quan
el temps ens donava una oportunitat.
De la regió,
un dels atractius a destacar és la Cathedral Cove, una immensa roca situada
a la platja de la Reserva Marina de Hahei que degut a l'erosió del vent i l'aigua ha format una
petita cova (o tunel) que connecta dues platges entre sí. S'hi
arriba a través d'un camí de frondós bosc (d'una horeta i poc de duració) que
inicia al mini-poblet residencial estiuenc d'Hahei. (Recomanem portar el tratge de bany a
sota per fer una capbussadeta al mar).
D'aquesta
espectacular formació marxàvem a una altra platja que ens oferiria
una altra curiosa imatge de la naturalesa; l'emissió d'aigües molt
calentes que sorgeixen a la sorra de la platja Te Puia degut a
l'activitat volcànica subterrania propera a la zona. Allà hi vem
fer la tarda, alucinant amb la gran congregació de gent que buscava
relaxar-se a les Hot waters però no entenem com ho pretenien amb
tanta gent i l'aigua tant cremant (perquè cremava i molt!)
|
Expectant |
|
Amb tumbones i tot!! |
|
Semblava Salou a l'agost!! |
De camí a Rotorua
paràvem a la carretera de
State Highway (Waikino) per fer un parell
de rutes que ens portarien a descobrir les Mines Crown i
Karangahake
Gorge (explotadores d'or) i on, gràcies al
Window walk,
pots endinsar-te dins dels seus foscos túnels i imaginar-te com
seria la dura activitat minera en els seus temps.
|
De camí a les mines |
|
Jordi "el miner" |
De
les mines ens aturàvem a Katikati, un petit poble conegut com “el
poble dels murals” degut a que, com el sobrenom del poble indica,
està ple de murals antics a les seves parets (més de 55) i de peces
d'art.
Abans d'arribar a Rotorua però, tornàvem a visitar unes altres
mines. Aquesta vegada li tocava el torn a les mines de Martha a
Waihi, que actualment estan treballant en elles per convertir-les en
un llac d'esbarjo i navegació.
|
Les mines de Martha |
|
Fixeu-vos lo petits que es veuen els camions... |
|
...i lo immensos que són en realitat |
A Tauranga hi estàvem de pas, per carregar piles i fer una visita
ràpida a la ciutat. D'allà posàvem rumb a Rotorua, la cuitat del
sofre, les fumaroles i l'activitat volcànica.
Només arribar visitàvem el Parc Kuirau, amb diverses foses naturals
on s'hi pot observar iode en ebullició causat per la forta activitat
termal de la zona, i els llacs Rotorua i Okareka, aquest últim a les
afores de la city.
L'endemà ens apropàvem fins al centre d'activitat termal de
Wai-O-Tapu on mitjançant tres recorreguts establerts es poden
apreciar guèisers, cràters volcànics, “piscines” de iode i
sofre o terrasses de quars, entre altres. Els paisatges i colors que
en aquesta zona es generen són una bellesa.
A Auckland hi vem estar 3 dies, suficients per conèixer les
principals atraccions de la ciutat com són: el Domain Park, la casa
d'aduanes, visitar la Sky Tower, passejar tranquil·lament per Queens
St., esperar l'arribada dels velers participants en el campionat de vela o anar a una exposició d'art de l'excèntric Billy Apple.
|
L'Sky Tower |
|
L'inici de Queens St. |
|
El bullici del centre |
|
Des del port |
|
L'arribada del campionat de vela |
|
Personatges de la ciutat |
|
Al museu artístic de B. Apple |
Comencem nova etapaaa!!!
Amèrica ens espera!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada